A vegades escric/ A veces escribo/

L’estiu se’n va pel nord i jo em quedo aquí al centre de res. Podríem haver fet un altre direcció però aquí ens estofem. No podem parar la música i aquell poema que el vaig deixar a mig fer i una nota que em crida i no la sé escoltar. Dos homes i una dona o dues dones i un home. La resposta s’amaga a les rambles i jo no les ensumo. Una infidelitat a cop de moll i l’amor Amelie no el sap definir ni sap si existeix o és fantasia del s.XII quan un trobador li cantava a la dama de carcassone mentre les guerres anaven llampant i dos amants s’estimaven entre fum i bales de sang.
Però senyors estem aquí i els trobadors estan enterrats. Perill, Cleopatra no té por i ell sí d’ella i de tot. Passejo i no encontres l’aire que t’ha de fer seguir endavant. Esperes una senyal amb la direcció correcta però no , no hi es.
No patinis perquè t’atraparé i tres punts de vista. Ensopeguem i ens jurem el que no podem. Una ruptura i yepaaaaaaaaaaaaaaaaaa

 silenci amarg per un i per l’altre festa comptada i els dos van fer. La tornada es la hòstia que calia per seguir endavant. Barcelona no parlar, Barcelona és el secret de tot, ho veu tot, és la ciutat omniscient, és la càmera que tant ens agradaria posar play però senyors la ciutat és massa discreta. Una infidelitat, un assassinat, dos amants i un narrador que no sap ni on viu. Aquesta vegada és amor?
Potser t’equivoques però ,eh que hi faràs…? et quedaràs a casa? el remei és escriure les teves infidelitats i saber si ens aclarim.
Benvolgut octubre omplirem l’any d’infidelitats i Barcelona callarà com sempre.