A vegades escric/ A veces escribo/

Baixen les persianes. 1 2 3 t’escapes com el fum. Voldries tenir i no ets res. Sota la pluja t’encens un cigar on has acabat. Com has arribat. Ningú et veu ni t’empeny. Estimaves la vida i ara estimes un tros de la teva novel.la. Bloqueig i fantasia mentre no pots sortir de casa. La primavera l’han segrestat i a tu la vida. No pots caminar per la gràcia i el carrer verdi ja no existeix. Tot s’ha escolat entre una cloaca plena de rates, rates que et mengen viva i et treuen la llengua. Insomni. Una cala que no la vols oblidar, un llit per estendre i un perdó entre llençols. Potser és això la vida? Para’t i entendràs que tot està amagat entre somriures hipòcrites que et marquen la sang, t’absorbeixen i et porten fins a esgarrapar-te la pell. Sencera. Morta i viva entre fanals bruts que veuen només que crisis. No puc sostenir res més que teclejar-me entre nits sense somni i dies sense gana, sense vida, sense crits d’alegria. Diuen que retallen la sanitat i l’educació i ens retallen la vida, a cada passa ens assassinen amb ombres invisibles. Kafka ens mira amb cara de boig i tristany i isolada segueixen amagats. Busqueu-los amb la nova app geocaching. Un amor prohibit una mort segura. Tot torna. I tot s’ensopega en aquesta ciutat bruta, trista, ensopida per tots nosaltres. Som idiotes sense llàgrimes i en un racó d’aquesta ciutat s’acumula tota la màgia que cada nit algú ens la treu. Poc a poc ens la roben, ens la treuen amb sang d’esperit. I jo m’amagaré sota els llençols  perquè la poca esma que em queda em doni forces per poder seguir poden encendre l’ordinador, una nit quan la son no em vulgui aclucar els ulls. Entre misèries urbanes sorgirà el que ja ningú somiava, només els petits infants que poca educació els hi queda i resem pels malalts per tant poca assistència. Mentre no ens retallin la vida sempre ens quedarà peter pan i siusplau no més retallades. Al final google salvarà les nostres ànimes intel·lectuals soterrades per anys de retallades. No embruteu més la nostre ciutat malalta, infectada per les vostres injeccions, ja tenim prou amb la vida.