A vegades escric/ A veces escribo/

Baixes carrer provença sense més…només esperes que la vida et faci un gir i somriure a la teva família. Tot ho vas engegar a la merda. Amb un punt i una ratlla fina blanca. Tots els bitllets se’n van anar pel retret d’un bar que ja han tancat.  No tens records només tens un punt de felicitat que et fa dir que sí, que aquest cop encara et queda una oportunitat. A la pantalla encara no és el moment perquè sortir game over. 
Avui es estiu a Barcelona i la cloenda s’ha fet més llarga. Tens una filla i una dona perduda, va saltar des d’un àtic quan es va assabentar de les teves infidelitats.

 La culpa és teva no meva li vas dir al cementiri mentre miraves aquella xiqueta que va sortir de tu i encara no saps com dir-li filla. La vas a buscar i la vols portar al tibidabo . Els seus cinc anys són cinc anys teus perduts. Te la baixa la teva sogra, li tremola la barbeta arrugada , a tu et suen les mans mentre veus les trenes de la teva petita. Decideixes que el parc d’atraccions no és una bona opció. Agafeu el  cotxe atrotinat. El sol esclata entre gran via i valència. Poses Antonia Font .  
La mires de reull. La petita entrenada,orfana somriu . Es posa les teves ulleres de sol i rieu del ball absurd que fas amb les mans.

La nena s’apropa a la teva orella.
Et diu papa.
Poses  doble warning.