A vegades escric/ A veces escribo/

matem a les ortigues, que no ens deixant lluitar…ni està tranquils!!

<!–
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:””;
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;
mso-ansi-language:CA;}
@page Section1
{size:595.3pt 841.9pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:35.4pt;
mso-footer-margin:35.4pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
–>

Estàs
tranquil·la, de sobte…nyecccccccccc…..un soroll. Alerta! Algú te l’està clavant.
Tornes a caminar, ara, poc a poc, però altre cop…nyecccccccccc….Al teu cor batega,
minut a minut, encara més ràpid. El teu cap es converteix en un borrissol ple de
subconnexions. Baixes al carrer, vas al lloc on creus que et pots sentir
segura. T’asseus a la taula amb la gent que creus que et creu…et demanes una cervesa
fresca…mires l’espuma, bufes, fumes, enlaires, respires…i….nyeccccccccc….
Qui és? Què passa? M’estic tornat boja, sóc jo o qui és. No, no, no, no. Tu no
estàs boja. Ara ho sabràs. No. Tu has estat boja per confiar en qui no ho
havies de fer-ho. Ara és massa tard. El verí ja te l’han injectat. I per que en
primera persona o tercera persona? Que m’és dona! T’estan xuclant sencera. Va
actua! No et deixis trepitjar per tres ortigues! Són només tres! I tu ets una gardènia.
Més forta, mes intel·ligent, més llesta! Elles són merda. Que han nascut del
verí. Del mal. Trepitja-les. Que no ho facin amb tu. Estan a punt d’enfonsar-te.
No les escoltis, no les parlis, no les convidis ni a dinar! Fora, fora del teu jardí.
Escup-les amb ràbia. Gardènia, ja sabem que fan pena. Que el temps cadascú es
quedarà en el seu jardí, que li pertoca. Tu amb elles no. I si segueixes amb
elles. Saps que et passarà? Que sí ,que et tornaràs boja. I ja no sabràs cap on
mirar, si cap al sud o cap al nord. I et quedaràs immòbil, sense saber on està
la teva lluita. Et quedaràs només emborratxant-te i parlant malament de les
teves col·legues gardènies. Cap amunt, amunt, segueix el camí que et pertoca no
el de les ortigues. Gardènia ser que tens un mal, el verí ja injectat, però no
deixis que et punxin danys col·laterals, perquè llavors no te’n sortiràs….

Cadascú
al seu lloc, cadascú té el que es seu i el que ha treballat…Avui 23 de juny
del 2011, sol espetegant, nens plens de foc…i tu gardènia del jardí…et veig
i no et reconec…T’han regat, has anat cap amunt, amunt, estàs fresca, estàs
radiant sota al cel il·luminat pels focs artificials. Estàs en el jardí, que
tothom que camina cap endavant, ha d’estar plantat aquí i regat per la mateixa
aigua neta i pura. Sense cap verí, ni protegida per insecticides químics i tòxics.
 Oh gardènia!! Avui per fi,  sí que els has combatut i trepitjat.