A vegades escric/ A veces escribo/

Mentidetes, mentidetes, digues que encara sobreviuen les fades i aquell peter pan algunes nits encara apareix en els teus somnis.
Vols ser una nena i ja no es pot anar enrere. Voldries ser una columna eterna immortal rugosa. Pedra sobre pedra. Un fracàs que va a cent per hora. La vida et fa glup glup i Julieta no es troba bé entre Diagonal i Montjuic. Julieta no toca ni el violí ni es posa faldilles. Julieta no sap parlar la seva llengua, no recorda com va arribar a Barcelona. Ni sap si et va estimar. 
El salt et va portar a la casa de disfresses et vas posar el vestit de princesa. Et van prometre que trobaries l’amor. I què és l’amor? ES PREGUNTA LA jULIETA I EN ESTIL directe lliure, que és l’amor? que diu la gent? estan bojos. No sap l’amor ni sap llegir-lo. No existeix senyors. Es la fantasia. Es la gran fantasia de la ciutat per tenir quelcom amb el que agafar-nos. La Julieta no sap rés….toca el violí per les rambles….i veu la gent enamorada i no enten rés. No entén les abraçades i els petons, ni els llibres ni les roses que es porten els amants.