A vegades escric/ A veces escribo/

I l’entrada està tancada.
Amb els ulls obert crides aquesta sí és la meva. I el diumenge
explotarà la primavera sobre la ciutat. I ja fa dies que notes la
olor de les papallones que baixen i pugen dins del teu estómac. Però
en aquesta primavera no enyoraràs les últimes. Estàs cantant entre
arbres, instituts, en dubtes i entre petons. Mari Lulu respira’m el
perfum que vaig perdre. Escriure a raig sense sentit. I que waiiii
és. SMS. Escopir les paraules que et cremen com tumors al cap quan
passeges sota el solet que ens dona la benvinguda. I almenys riurem
una mka +. Un beset un t’estimo sense cor. El gel està el seu punt
neutre. Baixes i repuges pel passeig i els nens del parc et miren i
tu els hi fas carantoines com si tornessis enrere. Tot va amb sentit.
I tot toca a ritme de marcians sota el mar i agafaràs un submarí
per veure les ameriques com aquell avi. Que mai vas conèixer. I la
teva novel.la cada dia agafa més forma. Potser serà amorfa? Tantes
etapes, potser serà incoherent i llavors serà paper mullat.
L’excusa sempre diràs va ser el meu primer ball el de la Laureta i
el meu. I yepaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa. I que bé! ens endinsem en un
un pou, una mare, una àvia que s’està morint i tu que tens el cap
una olla. Són els teus primers dies i la cosa es va posant
interessant. I jo mu passo pipa. Com si fossin titelles vives. Por
tinc, que un dia hagi de trobar-me’ls a tots. Cara a cara. I em
preguntaran perquè els vaig jutjar tant. I que no em fiqui on no
haig de ser. Sorry tinc ambicions d’escriptora. Però sempre estarà
allà la Laura per somriure i dir, ei tranquils jo al principi també
la odiava i mira ara , les dues ens hem salvat i anem a fer una copa.
Aquesta nit toca balla amb ales. Volar entre les llums que avui
apareixeran com floretes que renuncien a fer la fotosíntesis. Les
hormones dels adolescent poc a poc afloraran i li donaràs un peto
aquella nena que té setze anys i va amb la faldilleta curta. I jo et
cantaré un bolero mentre faig l’amor a un altre que em balli un
tango i no una serenata. Et sobra pa? Dóna-li a la meva portera que
sembla la colometa de l’eixample. I totes mengen el pa sec. Tot se’n
va anar a la merda. Benvolgut a la terminal nord. És el que hi ha.
No més. Memòria selectiva. Tot etiquetat. Però jo no tinc codi
barres ni estic d’oferta.

Mari Lulu tens la sensació que
quelcom gros ha de venir. Algú a de venir a buscar-te perquè
rescatada ja ho vas fer sola. Aquesta és la gràcia. Llliure sense
dependre de ningú per poder moure la teva faldilla a cops de salsa.
I el piano t’espera has de fer una volta i mitja a les dotze i
mitja., Avui no fumaràs avui només diras i need love i guinyaràs
l’ullet dret i amb la mà esquerra faràs el vine vine, li faràs amb
el teu ditet. Una ungla amb manicura francesa. I jo mentre us escric
al.lucino gazpatxos amb el que vindrà. explota els dies que vindran
amb bones olors i bons dies que ens faran baixa a terrasses. I et
demano la cita
La cita. Una botella de vi blanc. Dos copes amples
per posar dins d’elles paraules de futurs escriptors o de presents.
Beurem sense sentir el paler més pur de que no passi res. 
Benvolguda primavera. Ja som aquí. I que bé es escolta la cançó
mentre tot somriu i només llisca una llàgrima. I que més dona.
Sino no seria l’adeu que ningú s’atreveix a dir. El cuc de seda ja
no està. Surt de la meva habitació amb les ales en marxa. I ara es
groga i te puntets de colors rosa. Me’n vaig amb ella.