A vegades escric/ A veces escribo/

Paraules trencades/ Palabras rotas

9 d'abril de 2011
0 comentaris

ET MIRO AMB EL TEMPS

Et miro amb el temps. I la
por s’accelera. Atrapada i ballant sota la llum. Et tinc i
esbojarrrada crido el teu nom. Yepaaaaaaaaa. Silenci. Una flor
violeta.
I tornar a toca el ball d’ahir. I jo sento. El cor està
a deu graus. Les temperatures han pujat. I la por es fa més gran
quan veig el termòmetre. La sang no marca el sota zero. Un barret i
unes ulleres, marca’m un tango i agafa’m, fes-me un petó i tornaré
a marxar. Vols estar sola aquí sota el passeig sant Joan. No tens
les bosses del mercat i et fas un cafè fred. El gaspatxo ja està a
prop i la pinya te la vas deixar al banc. Tens una cremor que
necessita explotar ja. Et creus artista. Creas un personatge o estàs
vivint la seva vida. Avui la Laura s’està banyant i jo m’estic
escalfant. Sol re mi fa do re sol mi fa. Ja toca. Toca i balla sobre
les rambles. El pallasso ja no està. I el mim et mira. Rambla amunt
i avall. L’ateneu està tancat. No ets una princesa. No ets
escriptora. No ets normal. Esteu totes lluny i jo avui em trobo cara
cara. I ho heu fet expressament.
Vull ser peter pan i wendy
queda’t a casa no et vindré a buscar. No vull cors robats ni vull
mirades enamorades. Ho evitaré tot. Marxaré al mar i fugiré de la
bruta ciutat. No us conec. No caure amb el t’estimo. L’amor només és
un invent dels trobadors. I no caure’m en aquesta farsa. Millor que
no. Agafo el cotxe i jo us dic adéu. Miro el retrovisor i el cor em
fa un salt. Silenci i el piano accelera sense melodia ni partitura a
seguir. Punt i coma. Tres punts. Jo adoro a Baudelaire i Flaubert em
regala el seu jardí. Estic mes aprop de Can Giral. Em vas estimar i
tot ha anat bé. Ja estàs lluny i jo torno a esta aprop del gel
desfet. nO NO. Recorda’m el que et vaig dir. Que no que no que no
vull. Estiro la cortina i em despullo sobre el mar. Estàs lluny de
la sorra em mires i el cor em fa bang bang. Ho recordes? Jo no.
Perquè això mai ha existit. I m’aixeco accelerada i com focs
artificials s’encenen les meves mans. I un somriure tímid em fa de
despertador. No et puc olorar però sento la bojeria. I el cafè ja
està preparat. Per mi. Només per mi. Una rosa als llavis i el chupa
chup està fora de Barcelona. Yepaaaaaa. Agafo la moto i avui que puc
la platja em dirà vine. La festa comença a l’autopista i la sorra
ens somriu. Un gelat un banyador i vosaltres esteu radiants. Em banyo
i el cor marca 15 graus sobre cero. Avui no em preocuparé. Guinya’m
l’ull i no em busquis el cor.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.