A vegades escric/ A veces escribo/

I com es pot fer per emmudir un diumenge… digueu-me…? el sabor de un dilluns amarg i dolç. T’acostes sense mes. Com dius tu sin mas. No hi ha massa espera. I recordo un poema de Margarit. I no hi ha papers per escriure. Els teus ulls m’envelen i em fan ser radiant. Davant de Barcelona em trobaré i abordaré el singlot que porto des de divendres. Una literatura muda…i tu em fas entendre el que jo sento….Baudelaire…Flaubert…Hemingway…I tornaré a grans èpoques. I sola descobriré qui és l’amant més artístic i volaré entre lletres i sang…Oh oh oh…
Amelie em diuen i jo només et miro…I sento un Picasso que em folleja per les mans. I tu t’acostes al meu cos i jo no em puc resistir…I fem l’amor sense condicions i Peter Pan és dins meu i Campaneta es queda amagada dins del meu calaix…
Sou un par d’infidels passejant per Barcelona i en què ens hem convertit?. La ciutat ens espia. I no podem fer més del que hi ha…Perquè no et pots perdre en mi ni jo en tu. sóc només una protagonista de una novel.la futura que em fan ronda pel teu esclat d’ulls.
i PASSEJES amb mi per via laietana i ens recordem que no , que no podem però ho volem. i els teus ulls amb els meus sí funcionen. infidels sota l’aigua…infidels sobre barcelona. i m’agafes…m’arrapes fort i sense saber perquè passa allò que no volíem…allò que fa anys que no sentim.. allò que necessitem…i el t’estimo queda interrogat dins nostre…un stop es planta davant nostre…em mires , et miro ens agafem fort i seguim cap endavant…i sabem que això ,bé no acabarà però ens hi deixem la pell…hi ha més a guanyar….