A vegades escric/ A veces escribo/

<!–
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:”Trebuchet MS”;
panose-1:2 11 6 3 2 2 2 2 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:swiss;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:647 0 0 0 159 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:””;
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;}
@page Section1
{size:612.0pt 792.0pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:36.0pt;
mso-footer-margin:36.0pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
–>

“Tengo muy claro que
ninguna acción buena se pierde en este mundo. En algún lugar quedará para
siempre.” – Vicente Ferrer.
“Que és morir-se? Tornar-se estrella”M.Rodoreda.

Les decisions no es prenen, es fan. A vegades ,pensem amb el que “HEM” de fer: Que si estudia, que si fer una carrera, que si fer diners, que si t’has de casar, que si has de tenir fills, que si t’has de fer una assegurança…Epa, PARA’T!! Para’t i pensa, en el que vols fer realment, la vida és fer les coses, no és deixar-te porta, per la corrent.

Vicens Ferrer, era això. Ell dominava el riu. Ell acollia els cors. Ell escoltava l’aire. Ell va fer als intocables, tocables, pel cel i per la terra. I tu? Si tu! Que faràs? Viuràs i moriràs. I ja està. Perquè en veritat, fa por ,escoltar-se i saber el que un vol fer realment. Ja sabem tots, que sí, que hem de pagar un pis, una hipoteca, el menjar, el transport, les escoles. Epa ,PARA’T! Para’t i pensa en què t’impedeix fer-ho. Diguem, que potser és el sistema? Segur que tu solet ja hauràs arribat. I que va fer aquest bon home? Ell es va escoltar i va dir, jo faré lo impossible i ho va fer. I tu que has fet a la vida? Pagar una hipoteca i reprimir els teus somnis entre ciment i barrots? Jo, quan em morir, no em vull ofegar en un riu, en vida, em vull banyar, en mort, vull il.luminar el cel i veure el riu,, des de d’alt.

Vicens Ferrer, a ensenyat a molta gent a viure i a saber viure. Ell, ha sapigut ser l’estrella del cel d’India en vida i en mort. Ha il.luminat els cors més pobres i els ha convertit en els cors més forts de la terra. Ha sapigut dir no ,als grans capitals i dir sí ,als més misarables. I tu? Avui dorm tranquil ,que demà hauràs de reprimir algun somni més. Jo me’n vaig a dormir pensant ,que encara hi ha gent com ell i com nosaltres, que aconseguirem lo impossible. I poc a poc, lo impossible, ja s’està fent possible.

Aquesta nit ,una nova estrella il.lumina la terra acida i podrida ,que de mica en mica, d’estrella en estrella, acabarà sent la terra que volem.

Els polítics haurien de plorar en veure tot el que està passant.