El Campanaret

Segurament que a Mònica Terribas no li va costar gaire de convèncer el director de TVC, Francesc Escribano, de programar en horari de prime time i en el primer canal l’entrevista que va fer a Pere Casaldàliga, tenint en compte que Escribano és el biògraf del bisbe català. Recordo que Jaume Barberà, quan tenia programa al 33, ja va entrevistar-lo sobre el terreny. En el programa d’ahir Casaldàliga va dir coses que als que coneixem i compartim gran part del seu discurs no ens van sorprendre en absolut però que segurament van deixar amb la boca oberta als que tenen una visió tancada de l’Església.
Casaldàliga va deixar anar afirmacions com que l’únic camí cap a un món més just passa per un sistema alternatiu al capitalisme; que els EUA no són una democràcia, que les religions són només una eina i no una finalitat, que els bisbes miren massa cap a Roma…
És un exemple molt il·lustratiu de la seva manera de pensar i actuar que en els seus oficis, en el moment de combregar, són els fidels els qui prenen les hòsties consagrades i el vi directament, seguint el missatge de Jesucrist de preneu i mengeu-ne tots. L’Església, tot i que la línia oficial vagi per un altre camí, també és Casaldàliga i la teologia de l’alliberament. I en un moment en que la religió catòlica està en crisi a Europa seria bo que els oligarques de l’Església aprenguessin de les lliçons de Casaldàliga. Segur que la fe que ell proposa sí que donaria resposta a les necessitats de referents del misteri i de la transcendència de la gran part de la societat que mira cap a Orient perquè a Occident només hi detecta materialisme.
L’entrevista de Terribas també va treure a la llum la bonhomia i el gran sentit de l’humor de Casaldàliga. I és que el món estigui com està no ens ha de privar del bon humor. En això Casaldàliga ens dóna també una lliçó, com quan reconeix que, com tots, també és vanitós, condició humana de la qual tot i la seva vida d’entrega a la causa dels pobres i desheretats de la terra és difícil alliberar-se.