Xavier Rubert de Ventós, un dels més clars exemples d’independentista no nacionalista, publica un article per entregues a l’AVUI amb el títol de Tot serà bonic i feliç. Hi podeu accedir des d’aquests enllaços: 1a part, 2a part i 3a part.
El seu discurs, d’una lògica implacable, aporta novetats i matisos al discurs tradicional del catalanisme i tot i que no és l’únic possible és bo tenir-lo present. El catalanisme ha de tenir un objectiu clar i compartit. Per fer-lo tangible cal, però, sumar veus polièdriques que enriqueixin un discurs que peca de reduccionista, que massa sovint s’enclaustra en tòpics que no li permeten anar més enllà. Sense negar la raó de determinats arguments, que no tenim perquè abandonar, ens cal complementar-los i ampliar-los amb noves idees i conceptes ajustats a una realitat canviant que ens obliga a innovar, a no encarcarar-nos. Guanyarem la llibertat a partir de la batalla de les idees. I és en la construcció del discurs on primer hem d’excel·lir i afinar.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!