El Campanaret

Indignació i vergonya pel comportament d’algunes institucions del país. Aquests són els primers sentiments que he experimentat en assabentar-me que el Circ Cric ha hagut de suspendre la gira pels múltiples entrebancs amb què topa en molts municipis. Resulta que hi ha ajuntaments que enlloc de facilitar les coses a la companyia no paren de posar-li traves, ja sigui per instal·lar la vela, per penjar publicitat o per no tenir en compte si fa poc ha passat pel poble un altre circ.

La notícia és molt simptomàtica de l’estat de coses en aquest país nostre. Recordo l’entusiasme de quan el Circ Cric va tornar a posar-se en marxa a Reus el 2002 i no comprenc com és ara aquesta ciutat, impulsora del Trapezi, una de les que li posa pals a les rodes. El Circ Cric reivindica que el circ és cultura i això que no hauria de caldre proclamar perquè és una obvietat es demostra que malauradament és un crit que té plena vigència. És molt greu que hi hagi ajuntaments que no comprenguin el que representa el Circ Cric per al país i la importància de disposar d’una companyia de circ estable transportant emocions, poesia i màgia per tots els racons del país. A més el Circ Cric permet que un grup d’artistes de circ puguin guanyar-se les garrofes amb la seva feina. Tortell Poltrona demana una llei que reguli d’una vegada per totes l’activitat circense i fixi un protocol d’aplicació obligatòria arreu.

Sí es valorés l’aportació que fa a la cultura del país i la importància del circ les institucions oferirien un tracte de favor al Circ Cric. Però ja que no és així almenys podrien estalviar-se dificultar-li les coses. Un país que margina els seus artistes atempta contra si mateix. És per això que espero que malgrat tots els malgrats el Circ Cric no s’arronsi davant les adversitats i trobi en el públic l’escalf que li nega la freda administració.