El Campanaret

El periodista Taysir Aloni ha estat condemnat a set anys de presó per l’Audiència Nacional en el marc de la sentència del macrojudici contra els acusats de pertànyer o col·laborar amb la cèl·lula d’Al-Qaida a l’Estat espanyol i que van ser detinguts després dels atemptats de l’11-S a Nova York. El tribunal considera provat que Alony va col·laborar amb membres d’Al-Qaida. En tot cas ens haurien d’especificar amb claredat quina ha estat exactament aquesta col·laboració. Alony, periodista d’Al-Jazeera, va aconseguir certa fama en aconseguir una entrevista amb Bin Laden. Qualsevol periodista que tingui l’oportunitat d’entrevistar l’home més buscat del món no la pot desaprofitar. Informar sobre Al-Qaida des d’una altra perspectiva i ni tan sols tenir contacte amb membres de l’organització per aconseguir informació, no et converteix ni en delinqüent ni en còmplice. La confidencialitat de les fonts és sagrada per a tot professional de la comunicació. I això ho haurien de saber els jutges de l’Audiència Nacional. És clar que coneixent el tarannà de personatges com Baltasar Garzón o els que van empresonar aquells algerians de Banyoles emparant-se en proves tan concloents com que tenien a casa mapes i detergent ja res no sorprèn de la conducta de determinats magistrats.
Penso que amb Alony es comet una injustícia personal que alhora crea un precedent perillós per a la llibertat d’informació i ens demostra un vegada més la indefensió de tot ciutadà quan se l’acusa de terrorista o de vincles amb el terrorisme. Quan un es converteix en sospitós de terrorista la presumpció d’innocència sembla que no compti i qualsevol prova, per inconsistent que sigui, pot justificar la seva detenció (la tortura en alguns casos), empresonament i condemna.