El Campanaret

Ahir vaig assistir a la presentació del llibre de Salvador Sostres “Sóc convergent, i què?”. Em sembla que cap altra presentació ha aplegat tanta gent a La Casa del Llibre del passeig de Gràcia. Hi havia persones de totes les edats i condicions i entre les cares més conegudes noms com els de Valentí Puig o Macià Alavedra. Anar-hi va valdre la pena, va ser divertit. El primer en prendre la paraula va ser Isidor Cònsol, l’editor de Proa, que es va dedicar a replicar a Sostres aquell article que va fer maleint una portada que realment és horrible i dient que el llibre bo que prepara li editarà Ernest Folch a Ara Llibres. David Madí, el portaveu de CDC, després de revelar que Sostres no és militant ni de CDC ni d’UDC, va demostrar un gran sentit de l’humor donant lectura a un imaginari o no comunicat de l’executiva de CDC i fent una defensa aferrissada del seu projecte polític. Vicent Sanchis, segurament l’home a qui Sostres provoca més maldecaps però com ell mateix va dir també més alegries, va ser protagonista involuntari de l’acte ja que passa uns dies durs amb tot l’embolic de l’article d’Iu Forn i la campanya de determinats sectors contra l’AVUI i en especial contra l’equip directiu que ell mateix encapçala. Sanchis va fer públic que Sostres no és subscriptor de l’AVUI i el pacte existent entre el director i l’articulista segons el qual un escriu el que li dóna la gana i l’altre publica el que també li dóna la gana. Així el director de l’AVUI de tant en tant retoca algunes coses dels textos que Sostres envia tant tard com pot a la redacció del carrer Enric Granados per dificultar-li la revisió. Per exemple, va dir, va haver de suavitzar l’article contra Proa al que Cònsol es va referir. Finalment Sostres va tancar la presentació abans de disposar-se a signar exemplars a desenes i desenes de persones que van haver de fer una bona cua per aconseguir una dedicatòria de l’autor.
Sostres és un personatge polèmic, contradictori, capaç –com els grans cracks del futbol– del millor i del pitjor, que genera amors i odis i sobretot enveges, ja que tots voldríem tenir aquest talent innat per escriure com ell. Agradi més o menys, s’hi estigui d’acord o no, el que és innegable és que Salvador Sostres és el millor columnista de premsa del país, irreverent, fins i tot sovint maleducat i sempre políticament incorrecte i provocador, però ningú fa literatura al seu nivell. I ahir veient-lo allí envoltat de moltíssima gent que l’estima la imatge contrastava amb la del Sostres que et trobes a les cinc de la matinada deambulant tot sol pels carrers de Barcelona.