El sotrac del 9-M reclama calma i lucidesa per part de tothom, especialment en el si d’Esquerra, que va rebre un correctiu de la ciutadania sense pal·liatius. Que la conseqüència del toc d’atenció dels seus votants hagi precipitat la lluita interna pel poder per sobre d’un procés d’autocrítica que permeti una afinada lectura del missatge enviat per l’electorat republicà no fa presagiar res de bo. És en moments com aquest que calen estadistes. És l’hora dels consensos i l’entesa, no de les confrontacions. La nova fórmula que ha de servir per reorientar i redreçar el rumb del catalanisme requereix temps i només arribarà des d’una continuada i serena circulació d’idees que permeti donar forma a un projecte unitari que superi un període presidit per rivalitats estèrils i la manca d’un full de ruta clar.
En aquest context adquireixen ple sentit les quatre propostes que Vicent Partal plantejava molt encertadament aquest matí en aquest mail obert. Tota acció política s’hauria de guiar per aquestes coordenades a partir de les quals dibuixar un nou escenari que encomani il·lusió i regeneri les esperances de futur d’un país que ha d’aspirar a la condició natural de tota nació, que no ha de copiar els millors models sinó que ha d’esdevenir el model a seguir. Catalunya no pot posar límits a la seves ambicions de llibertat i desenvolupament. Només un projecte de màxims ens pot treure de l’actual atzucac.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!