El Campanaret

Amb el seu últim acte de sobirania Lluís Maria Xirinacs és ara encara molt més present entre nosaltres. Els que avui l’hem acomiadat (tant els que érem físicament a Santa Maria del Mar i al Fossar com els que des d’arreu dels Països Catalans hi han estat en esperit) sabem que la seva ànima resideix en el poble català, en aquell subjecte col·lectiu que beu de 1.000 anys d’història i que ell ens esperonava cada dia a reconstruir. De fet és la seva ànima, deslliurada ja de carcassa, la que dóna alè a l’esperança. Com diu, però, la cançó, que esperar no ens allunyi més dels actes. El missatge del Xirinacs és que una nació mai no serà lliure si els seus fills no volen arriscar llur vida en el seu alliberament i defensa. Més enllà de la traïció i de la indignitat de la classe política del país Xirinacs ens apel·la a tots a ser valents, a fer molt més del que fem. No s’hi val a quedar-nos amb la rebequeria, a limitar-nos a creure o pensar que tot és culpa dels nostres governants. Si fan el que fan o millor dit, si no fan el que haurien de fer, és perquè els ho permetem. És l’hora de plantar-se i dir prou. De no delegar més en gent incompetent i que no estima el país i convertir-nos en amos i senyors del destí, d’assumir riscos. I de fer fins i tot molt més del que podem imaginar que som capaços. Sense mística, sense herois malalts d’amor pel seu país estem condemnats al fracàs, a la mediocritat.

La missa d’avui, oficiada per un monjo de Montserrat, ha estat revolucionària en el discurs i en la forma: una clara invitació a la rebel·lió contra l’esclavatge individual i col·lectiu. Ara cal passar dels aplaudiments i els crits a la subversió diària i silenciosa per fer de la nostra pàtria una terra lliure. On la no-claudicació i la dignitat deixin de ser una raresa per esdevenir les coordenades que guiïn i inspirin els nostres actes quotidians.

Com dius en el teu darrer escrit, sabem que estàs en nosaltres, Lluís Maria. I només que hagis dipositat en cadascú dels que t’estimem un polsim de tu no tindrem aturador. Que la teva essència immortal ens nodreixi de la teva força. Que t’escampis en tots i totes. Si fins al moment tots érem tu en un sol home ara milers de persones som porcions de tu. Si en la vida convencional vas fer tant, ara que ets en tantes ànimes, podem capgirar la història. El futur ens reclama. Ara que has decidit encarnar-te per sempre en el poble pressento el despertar definitiu d’una terra que crida llibertat.