El President de la Generalitat de Catalunya, Pasqual Maragall, té la virtut d’haver sabut interpretar que el càrrec institucional que ocupa representa el poble de Catalunya. Molts em sortiran amb allò de la foto de la corona d’espines i no sé quantes històries més, i és que hi ha qui sempre trobarà malament tot el que faci o deixi de fer Maragall, determinats sectors venen que tot el que fa el President és un desastre. És un estigma que tal com van les coses difícilment es podrà espolsar, però que és totalment injust. El que vull dir amb l’afirmació que encapçala aquest article és que Maragall actua com a president de Catalunya i no com un president del PSC que a la vegada és president del país. I això que és el que hauria de ser norma perquè el país està per sobre dels partits, no ho entenen ni els de CiU, perquè Pujol els va fer entendre que Catalunya eren ells solets, ni els del PSC, que se sorprenen sovint de certs posicionaments de Maragall. Diuen que Manuela de Madre, durant la cimera del Miravet 2, tallava de tant en tant al president advertint-lo que allò que deia no concordava amb la posició defensada pel PSC.
En l’entrevista de divendres passat a TV3 va quedar molt clar que Maragall parlava com a president de Catalunya. I això molesta a més d’un. L’article d’Antonio Franco de diumenge passat en què el director d’El Periódico reclamava que el PSC busqui ja substitut al president és una demostració que hi ha sectors dins el PSC que no accepten que Maragall no actuï sectàriament com un dels seus. Recordem que fa uns dies va ser precisament aquest rotatiu el que va publicar interessadament allò que Maragall estudiava el retorn de Carod al Govern. Cosa que certs quadres del carrer Nicaragua no pensen tolerar. Sigui com sigui un que durant 23 anys mai es va sentir representat pel seu president, i tot i que Maragall no és el presidenciable que voto a les eleccions, sí que sento que em representa, perquè té la voluntat de representar-nos a tots, malgrat que a alguns, sense raonar, només de sentir el seu nom, els hi vinguin basques i de seguida en diguin pestes. Maragall és un President que té més talla de la que se li reconeix i alguns que s’autoproclamen els més purs defensors de la pàtria haurien de tenir més respecte institucional a la seva figura.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Maragall és un tocacampanes més alt que un campanar (i no precisament El Campanaret, que fa anys que el van enderrocar). Això no vol dir pas que em caigui malament, són els del carrer Nicaragua, els qui no puc suportar.