El Campanaret

Cuatro ha fitxat Maradona com a comentarista del Mundial d’Alemanya i aquesta setmana li dedica unes nits temàtiques, "La Noche del Diez", que ahir van encetar amb una entrevista amb l’astre. Maradona, a més de ser el millor futbolista de tots els temps o almenys el que més devocions va despertar i continua generant arreu però especialment a l’Argentina, és un personatge que supera el rol d’estrella del futbol. Es tracta d’un home que va viure el costat més amarg i més dolç de l’èxit. Una persona que ho tenia tot però va cometre l’error de deixar-se endur pels camins més fàcils de l’evasió i va caure en la droga, un turment que l’ha perseguit durant anys. Tanmateix el personatge és un referent que continua il·lusionant milions de persones. Malgrat els errors comesos Diego és considerat un Déu per molta gent.

I ahir sentint-lo explicar com finalment, després d’estar més a prop de mai de l’abisme, ha aconseguit remuntar el vol i allunyar-se de les addiccions que tant l’han maltractat, l’astre no transmetia llàstima sinó que s’erigia en exemple. El rostre i la manera d’expressar-se del mag de la bimba delaten el turment viscut, que li ha deixat marca, però Maradona encomana ganes de viure i manté un sentit de l’humor encomiable. Ara, diu, pot mirar els ulls de les seves filles, el que més estima del món, amb orgull i pot gaudir del seu amor així com del de molts ciutadans que l’idolatren. Parla de futbol amb passió i reconeix que li agradaria ser algun dia seleccionador d’Argentina i de ben segur que si s’ho proposa ho aconseguirà. Parla també, si cal, de compromís. Acusa Bush d’assassí i defensa sense embuts i amb total convicció Fidel, Hugo Chávez i Evo Morales per la seva lluita contra l’imperialisme i per l’emancipació dels pobles d’Amèrica. Fa un programa de televisió carregat de tendresa, d’humor i de conversa pausada i profunda. Un espai que és un èxit tant bèstia d’audiència que la resta de canals ja han desistit de contraprogramar. Als EUA es veu que no el deixen entrar perquè fa uns anys el van enxampar amb drogues. I ahir deia amb ironia, que és clar, és que als EUA ningú es droga. De totes maneres manifesta que no té el més mínim interès per trepitjar territori nord-americà.

Maradona és, malgrat tots els malgrats, un ésser únic. Una persona que ha regalat felicitat a milions de persones escrivint poesia amb una pilota de futbol. Encara ara són molts els argentins que s’emocionen quan visionen sense cansar-se mai les millors jugades de l’ídol. I ara Maradona ens dóna una lliçó de vida, ens demostra que quan un se sent ensorrat i està a punt de tirar la tovallola pot regenerar-se de nou i continuar fent el que millor sap fer. Regalar somriures i emocions. Ahir, a més, quan li preguntaven sobre els motius o les males influències que el van portar a la droga responia amb serenitat que ell era l’únic culpable dels seus errors. El més fàcil segurament seria derivar responsabilitats, fer-se la víctima, apuntar a l’entorn o a una fama mal digerida. I segurament ara ha estat també només ell i la seva força de voluntat la que li ha permès sortir-se’n. És clar que això de tenir una mà divina potser també l’ha ajudat a aconseguir-ho.