Hi ha polítics que guanyen conteses perquè són més temuts que estimats, que susciten més por que respecte i admiració. Que intenten dissimular la seva petitesa amb l’exhibició d’una fortalesa només aparent. Aquesta mena de mandataris solen abraçar-se a uns nobles ideals, que fan seus, però només es guien per ambició personal. La vanitat els ofusca i les seves ànsies de poder no acaben de ser mai satisfetes, no tenen límits. Conquerir el poder és la seva màxima prioritat, el que dóna sentit a les seves vides; s’autoconsideren els elegits per moure el destí. Obliden que és molt més fàcil accedir al poder que exercir-lo. Els narcicistes amb deliris de grandesa haurien de saber que l’enorme plaer que proporciona la consecució d’una aspiració covada durant dècades es pot convertir en un suplici el dia que tot s’ensorra, quan descobreixen que el món no gira al seu voltant. És el càstig que el demiürg reserva als mancats d’humilitat.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!