El Campanaret

Des que som aquí el sol havia estat el principal protagonista. Fins avui els núvols no havien fet acte de presència. Però aquesta tarda, no només ens han ofert una imatge diferent de les tonalitats de tots els verds del paisatge finlandès, sinó que fins i tot han portat pluja, que ja tocava. Tot just fa una estona hem arribat a Rovaniemi, la principal ciutat de Lapònia, i hem pres possessió de l’hotel on farem nit abans d’emprendre un nou rumb encara més cap al nord. Atès que les carreteres són bones, fa bon temps i hi ha poc trànsit hem decidit arribar-nos fins a l’extrem del continent, a la costa del mar de Barents, ja en territori de Noruega. Durant els últims dies hem acumulat ja bastants quilòmetres i algunes hores de carretera que no s’han fet, però, gens pesades. Els paratges naturals de Finlàndia són espectaculars i incomparables. Hem compartit carretera amb els camions que traginen troncs amunt i avall i endinsant-nos per l’interior del país hem comprès perquè parlem d’un dels primers productors de fusta del món. Així com la densitat de població és exageradament baixa la d’arbres és exageradament alta. 

Són dies de descobertes d’un bocí de món fins ara desconegut per a nosaltres. La globalització arriba a tot arreu i també aquí abunden les franquícies i els macdonalds. Tot i això Finlàndia manté, tant per geografia física com social i humana, uns clars trets diferencials. Tot i això sobten certes influències exteriors, com per exemple la passió de part de la població per les harleys i els cotxes americans clàssics, tipus cadillacs. Carretera amunt i avall, des que vam sortir d’Hèlsinki, hem fet parada, entre altres indrets, en alguns dels milers de llacs, poblacions com Porvoo, Kouvola, Kupio, Kajaani i Oulu. A Sonkajärvi avui hem conegut un home al qual li faltava un ull. Tot i que la comunicació ha estat difícil, hem deduït que va ser brutalment torturat pels soviètics després de la Segona Guerra Mundial.

Potser en arribar al mar de Barents aprofitem per submergir-nos una mica i plantar la senyera amb les quatre barres i la bandera de Reus al costat de la que els russos van deixar-hi fa just uns dies. De totes maneres abans tinc pendent una entrevista amb Santa Claus, li he demanat audiència perquè aquest home i jo hem de parlar d’unes quantes coses de vital transcendència per al futur de la humanitat…