El Campanaret

La Mesa del Parlament ha admès a tràmit aquest matí la proposta conjunta dels grups de CiU, PSC-CpC, ERC, PPC i ICV-EUiA amb els noms dels dotze candidats al Consell de Govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Es tracta d’Anna Balletbò, Eduard Berraondo, Brauli Duart, Xavier Guitart, Roger Loppacher, Núria Llorach, Joan Manuel del Pozo, Marc Puig, Armand Querol, Albert Sáez (s’ha pactat que en sigui el president), Àngela Vinent i Josep Viñeta. La proposta ja ha estat enviada al Consell de l’Audiovisual de Catalunya, que n’ha de fer l’informe d’idoneïtat preceptiu. El CAC haurà d’examinar la capacitat i idoneïtat per ocupar el càrrec de cada candidat i ha de valorar especialment, segons la llei, que hagin exercit funcions d’administració, d’alta direcció, de control o d’assessorament, o funcions de responsabilitat similar en entitats públiques o privades. No nego que alguns dels candidats puguin desenvolupar amb professionalitat, neutralitat i eficiència la feina que els serà encarregada però tenint en compte el marcat perfil partidista de part dels noms no seria d’estranyar que el CAC en qüestionés la idoneïtat. Com bé diu l’editorial de l’AVUI "els membres de la CCMA haurien de ser periodistes, experts en comunicació o gestors d’empreses audiovisuals. Aquest tipus de professionals existeixen. Hi són i treballen en aquests moments tant a les mateixes TV3 i Catalunya Ràdio com en mitjans privats, en fundacions, universitats o empreses del sector. Els nomenaments haurien d’haver estat per consens davant de currículums que no admetessin discussió per la seva solvència i trajectòria. En canvi, ara tenim una reproducció en petit del Parlament de Catalunya, on cada membre representa, bàsicament, un partit polític". Salta a la vista que ja de bon començament no es respecta l’esperit d’una llei que havia de servir per despolititzar els mitjans públics. Quan coneguem els noms definitius dels membres del Consell de Govern si és que en un acte de sensatesa en cau algun dels proposats, cosa que dubto, i especialment els del director general i dels nous directors de TVC i Catalunya Ràdio, podrem constatar si ha primat el partidisme o si hi ho han fet els criteris de professionalitat com seria desitjable. Tant de bo tinguem una sorpresa.