El Campanaret

Prop d’una cinquantena de periodistes de diferents poblacions del Camp de Tarragona i les comarques de l’entorn i que actualment exercim a la ciutat de Barcelona ens vam aplegar ahir a l’Hotel St. Moritz en un sopar. La iniciativa de tirar endavant la trobada la van gestar l’Esther Domingo, l’Andreu Puig, la Mireia Segú i la Ivet Batet, en el transcurs o potser més aviat a les acaballes d’un sopar. De la idea a la seva plasmació han transcorregut uns quants mesos durant els quals els impulsors de la trobada han anat confeccionant llistes amb els noms dels professionals que tenien controlats i que s’anaven ampliant amb les aportacions d’altres companys de professió que com Josep Maria Martí, que ahir va actuar de mestre de cerimònies, van implicar-se plenament.
Tot i registrar-se absències importants la xifra d’assistents al sopar d’ahir és prou significativa de la nodrida presència al Cap i Casal de periodistes del Camp. Entre la concurrència hi havia professionals de premsa, ràdio, televisió i de gabinets de comunicació. Gent de Reus i de Tarragona –tot i això la sang no va arribar al riu–, molta gent de l’Alt Camp, també de la Conca, del Priorat i fins i tot de la Terra Alta i el Baix Penedès, personal de diferents generacions, alguns que ja es coneixien de fa temps i altres que no. Una trobada que estaria bé que esdevingués a partir d’ara una cita anual. I és que un servidor creu en la vigència encara de la Catalunya Nova i la Catalunya Vella. Existeix una manera d’entendre el país diferent i la mirada de l’actualitat requereix per ser més precisa, acurada i plural una perspectiva que vagi més enllà del reduccionisme en què en molts casos es cau des d’un punt de vista barceloní, gironí o de la Catalunya Central. En defintiva, que si en els mitjans de comunicació centralitzats a Barcelona no hi hagués una presència important de periodistes del Camp la qualitat de la informació segurament baixaria perquè es presentaria una realitat esbiaixada, no completa. Així, doncs, que desitjo poder assistir a un nou sopar d’aquests l’any vinent i que cada cop siguem més.