El Campanaret

Desvetllat per una trucada inoportuna em llevo massa aviat i aprofito per enviar, a hores intempestives, una rosa virtual via sms a l’última noia que m’ha fet sentir especial i la darrera a qui he besat amb convicció. Em torno a adormir.

Més tard, després d’una dutxa culminada amb aigua freda, em deixo empènyer Rambla de Catalunya avall. Observo l’espectacle i m’integro a l’exèrcit de dones i homes, d’infants, joves i grans, que desfila sense ordre ni concert en totes direccions. Armats, tots, amb la flor més simbòlica, bella, aromàtica i ardent em sento orgullós d’aquest meu poble. El perfum de les roses es fusiona amb el del paper imprès mentre alguns pocs escriptors i molts que s’ho consideren signen exemplars de les seves obres. Fa calor, molta calor. I no em sobta però em sobra tanta propaganda electoral.

Agafo el tren cap a Reus per viure l’ambient únic i incomparable de Sant Jordi al Mercadal. Abans de fer la primera estada a la meva plaça predilecta dino sabors d’altres temps i passo per casa la meva àvia per portar-li la rosa que es mereix per ser com és.

Visito la nova web de l’AVUI. Llegeixo el manifest del Xirinacs amb motiu de la diada i no comprenc, un cop més, per què tenim uns polítics tan mediocres mentre un geni com ell està condemnat a l’ostracisme. També ahir començava la recollida de signatures de la campanya Decideixo Decidir.

La meva germana, que fa el sant, ens obsequia amb pastes seques del Jordà i em regala “L’art de viure”, de Goliarda Sapienza. Torno a la plaça, em trobo amb la gent que em volia trobar, i l’esperit de Sant Jordi al Mercadal m’encomana la força per continuar endavant que m’ha mancat els últims dies.

Acabo la jornada gaudint, pel 33, del tram final del concert de Paco Ibañez al Liceu. És un cant a la diversitat. Canta en basc, gallec, català, castellà, provençal, portuguès, italià i francès. En català estrena “Als que vénen”, amb lletra de Joan Margarit. Després de fer cantar al públic “Grandola Vila Morena” en homenatge a la Revolta dels Clavells del 74 acaba amb els clàssics “El lobito bueno”, “Andaluces de Jaén” i “A galopar”. Magnífic colofó al Sant Jordi 2007. Perquè mentre ens quedin les paraules i les cançons valdrà la pena viure.