El Campanaret

Tal com està avui la televisió Carlos Mejía Godoy només podia aparèixer, com va fer ahir, al programa de Jesús Quintero cantant el seu particular "Credo", una cançó que forma part de la meva infantesa ja que els meus pares feien sonar sovint els seus discos. En recordo una esplèndida versió a càrrec d’Elsa Baeza que a casa sonava encara més que l’original. Per cert que Baeza també va versionar altres cançons de Mejía Godoy com la magnífica "El Cristo de Palacagüina". L’escena d’ahir em va fer venir a la memòria temes mítics de Carlos Mejía Godoy y los de Palacagüina, com "Alforja Campesina", "Clodomiro", "Son tus perjúmenes mujer"; "Nicaragua, Nicaragüita";  "Quincho Barrilete" i molts d’altres que per sort gràcies a un parell de recopil·lacions en CD editades fa pocs anys no han caigut en l’oblit.

El missatge d’enllaçar revolució, alliberament i cristianisme sempre va ser una constant del grup juntament amb la senzillesa de les lletres i la música que el dotaven d’una humilitat encomanadissa. Precisament aquell missatge troba ara la continuïtat en les noves revolucions d’Amèrica Llatina. Només cal seguir els discursos de Chávez o Correa per adonar-se’n. El jurament de Chávez en l’última presa de possessió presidencial no podia ser més clar: "Juro por Cristo, el primer socialista de la humanidad".

I aquest vespre de les vuit menys cinc a les vuit, ja ho sabeu, toca apagar els llums.