El Campanaret

El títol d’aquest post bàsicament busca fer dentetes als que com gairebé tothom que conec se senten atrets per la bellesa, almenys exterior, de l’Scarlett Johansson. Evidentment que hauria volgut compartir-hi unes hores de manera més íntima i més intensa i en unes altres circumstàncies més especials. Però almenys puc proclamar que sí, que vaig passar tot un matí amb ella. El cas és que dijous vaig tenir l’oportunitat de viure des de dins el rodatge de la famosa pel·lícula que Woody Allen roda a Barcelona. Dimecres a la tarda em van trucar per fer-hi de figurant i com que no n’havia fet mai  la curiositat em va empènyer a dir que sí sense pensar-ho gaire, tot i que l’endemà em trobés en què m’hauria d’incorporar a la feina ja gairebé a la set de la tarda. Afortundament vaig explicar el perquè de la meva absència i van ser totalment comprensius, cosa d’agrair. Em pensava que em farien sortir així molt de fons en algunes de les escenes però em va sorprendre quan em van triar per acompanyar les dobles d’Scarlett Johansson i Rebecca Hall a una de les taules de la terrassa del costat del MACBA on es rodaria una de les principals seqüències del dia. Em van fer estar allí, al lloc de l’actor que compartia escena amb elles, mentre preparaven l’enquadrament, mesuraven la llum i totes aquestes coses que fan un nombrós grup de gent que criden molt i sembla que treballin bastant anàrquicament però que en realitat ho tenen tot molt apamat i controlat gràcies a un alt nivell d’organització. Des d’aquesta privilegiada posició vaig estar a tocar de l’Scarlett, de la Rebecca i del Woody Allen i vaig sentir les seves converses i el timbre de les seves veus des de ben a prop. Fins i tot, sobretot amb la Rebecca, vaig intercanviar-hi alguna mirada suggerent i algun somriure de complicitat, o això és potser només el que m’agrada pensar. Després em van col·locar a una taula just al darrere de la que seien elles on havia de simular que treballava amb un ordinador portàtil, m’imagino que algun segon o altre de la pel·lícula, molt pocs, això sí, deuré sortir per pantalla. Seguidament i després de repetir moltíssimes vegades la mateixa seqüència em van tornar a encarregar el paper de doble d’un tal Dak fins que ens van portar a dinar a La Pedrera, on s’havia de rodar una altra seqüència. En aquesta no hi vaig intervenir fins que una mica més tard, a la Casa Fuster, em van canviar el vestuari i em van donar les instruccions sobre l’última escena del dia. Simplement havia de sortir acompanyat d’una model per la porta de l’hotel caminant jardinets de Gràcia avall mentre entrava a l’edifici el personatge que interpreta la Rebecca Hall. Va ser una experiència interessant però força esgotadora, això dels rodatges requereix massa paciència. Estic content d’haver-hi participat i ara esperaré amb candeletes l’estrena de la pel·li per poder fardar a tot arreu explicant que hi surto, que vaig estar amb l’Scarlett i tot això. Sigui com sigui crec que el més probable és que el de dijous fos el meu primer i últim rodatge. És clar que debutar en el cine amb un film del Woody Allen no està gens malament, no?