Quina llàstima, l’empat del Vila-real! Quina llàstima l’eliminació de la Lliga de Campions! Els groguets (que n’és de simpàtic, l’apel·latiu) no van poder accedir a la final de París i s’esvaeix la possibilitat d’una final de parla catalana: Barça-Vila-real. Llàstima! Em pregunto què deu sentir Riquelme. No m’agradaria estar a la seva pell. Va tenir a les seves botes l’empat de l’eliminatòria quan faltaven pocs minuts perquè s’acabés el partit, però el porter de l’Arsenal va aturar la trajectòria de la pilota. El seu rostre, al final del partit, revelava la decepció, la impotència i la desolació. Com tant altres futbolistes, alguns el recordaran per aquest fet. Fins i tot hi ha un diari esportiu que ha obert un fòrum que dóna ànims al jugador argentí.
Però el Vila-real ha fet història (Crec que aquesta expressió no s’havia fet servir mai).
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Ui, no s’havia fet servir mai, no 🙂 T’has deixat allò del David i del Goliat.
Ahir vaig escriure un missatge en català al forum d’aquests diari i el senyor moderador no l’autoritzar, deu ser de la "troupe" de l’Alejo Vidal…
Visca els països catalans