La importància d’analitzar els casos sospitosos de la COVID-19 (1ª part): les taxes de letalitat

Des de la setmana passada, els conjunts de micro-dades disponibilitzades per la Generalitat de Catalunya sobre la COVID-19, accessibles des del portal del Govern Obert, també inclouen les informacions de casos sospitosos. Aquest important canvi metodològic s’ha fet “per tal de donar una visió global de la pandèmia a Catalunya”, tal i com s’explica en les notes metodològiques. A més, està en consonància amb el nou criteri de recompte de casos adoptat pel Departament de Salut, bé com amb les recomanacions més recents fetes per la Organització Mundial de la Salut (OMS) en aquest sentit.

Donada la circumstància, hem adaptat el Quadre de Seguiment Epidemiològic (QSE) per tal d’encabir-hi aquest nou criteri classificatori dels casos, permetent segmentar-los i realitzar càlculs de taxes poblacionals, tant dels casos positius i sospitosos com dels globals. Tot seguit inicio el primer d’una sèrie d’apunts en que exposaré diversos arguments i dades que mostren la transcendècnia d’aquest canvi metodològic i la importància del seu seguiment epidemiològic.

El ball de xifres de les taxes de letalitat

Fa uns dies el govern de la Generalitat ens va sorprendre amb la valenta decisió de passar a divulgar la xifra ampla de defuncions degudes a la COVID-19. Ara no solament es compten les morts en Centres de Salut, sinó també les registrades per les funeràries, les quals inclouen també les morts en residències, centres socio-sanitaris i a domicili, entre d’altres. Aquesta font es basa en els certificats de defunció signats per metges i es refereixen als casos que tenen el camp d’informació “causa de la mort” omplert com a mort pressumptament atribuïble al coronavirus. És a dir, quan el difunt havia presentat una simptomatologia compatible amb aquesta infecció vírica, tot i no haver-se pogut fer una prova diagnòstica fefaent (PCR o test ràpid) en sentit positiu.

D’aquesta forma, el dia que es va anunciar el canvi de criteri de recompte de defuncions, el nombre oficial del total de morts a Catalunya causades per la COVID-19 va gairebé doblar, passant de 3.756 el 14 d’abril a 7.097 al dia següent (veure linea groga al gràfic). Ara bé, aquesta decisió carregada d’honestedat presenta un petit inconvenient: quina és la letalitat atribuïble a la malaltia en el nostre territori?

La taxa de letalitat sorgeix de la divisió del nombre de defuncions pel nombre de casos. A nivell mundial, el Woldometer anuncia que ara mateix hi hauria al món gairebé tres milions de casos de COVID-19 i unes 200 mil morts registrades, del que en resulta doncs una taxa de letalitat mundial del 6,67%. Aquí s’hi inclouen els paísos que registren millor i els que registren pitjor. Per tant, ara per ara, aquest registre es pot considerar una paràmetre de referència a tenir present.

A casa nostra, les últimes dades del dissabte són de 9.646 òbits informats per les funeràries i 48.273 casos que han donat positiu en alguna prova diagnòstica, el qual ens donaria el resultat d’una taxa de letalitat del 19,98%. Com es veu, seria un nombre elevadíssim, però pateix d’un defecte: en el numerador tenim morts confirmades i suposades, mentre que en el denominador tenim només el nombre de casos confirmats.

Una alternativa seria el que podem anomenar la taxa de letalitat confirmada, on posariem tan sols dades confirmades tant al numerador com al denominador. Aquí però es necessitaria emprar el nombre de defuncions que la Generalitat divulgava abans per l’anterior criteri: les dades de morts hospitalàries o amb test positiu, que sumen 5.613 defuncions aquest darrer dissabte. Així, es podria calcular aquesta taxa de letalitat “confirmada” com del 11,63%.

La dada no és tan escandalosa com l’anterior. Ambtot, continua despuntant per sobre de la majoria de registres internacionals i, en certa forma, aquest criteri, invalidaria la decisió valenta esmentada a l’inici d’aquest escrit, doncs no inclou les morts suposadament atribuïbles a la COVID-19. Segons un article recent, els experts assenyalen que sense una dada real dels contagis, la taxa de letalitat no és comparable amb la de països que han fet molts més tests.

La sortida, a curt termini, seria donar un altre pas endavant i incloure també en el denominador de la fòrmula de letalitat les dades de casos sospitosos, a més dels confirmats. Comptabilitzant les dades del QSE d’aquest cap de setmana s’arriba a la xifra acumulada de 93.769 casos sospitosos a tot Catalunya. En les metadades del portal del Govern Obert, també se’ns informa que aquests “corresponen a persones que en algun moment han presentat símptomes i un professional sanitari els ha classificat com a possible cas, però no tenen una prova diagnòstica (PCR o test ràpid) amb resultat positiu”. I que tant els casos positius com els sospitosos serien “casos activats pel servei de vigilància epidemiològica”.

Ara sí, comptabilitzant 9.646 morts atribuïbles a la COVID-19, per una banda, i per l’altra 142.042 casos globals (els confirmats més els sospitosos), podem calcular el que anomenaré la taxa de letalitat estimada, i que amb aquestes dades seria del 6,79%. Evidentment, m’argumentareu que el càlcul continua estant incomplert, car faltarien els casos asimptomàtics. I teniu tota la raó, però de moment, i a falta de tests massius en tota la població o de proves serològiques en mostres prou grans com per a ser estadísticament significatives, ja és alguna cosa millor que res. A més, el seguiment  d’aquesta taxa de letalitat estimada podria ser un indicador més acurat per evaluar l’evolució de la gestió dels serveis sanitaris en el que diu respecte a la possible minimització dels efectes deleteris de la pandèmia. És a dir, veure si amb el temps, millora la capacitat del sistema de salut per a evitar que el virus mati tant, per molt que aquest es propagui en el conjunt de la població.

Totes les dades aquí analitzades estan disponibles en linea al Quadre de Seguiment Epidemiològic, on les podreu consultar de forma interactiva i amb tota mena de filtres. Per a saber més sobre què és i com funciona el QSE, continueu llegint. En tot cas, gràcies per la vostra atenció!

Nova eina interactiva per conèixer l’evolució de la COVID-19 a Catalunya

Vols conèixer de primera mà l’evolució diària de l’epidèmia del Coronavirus al teu barri, la teva ciutat o la teva comarca? Una nova eina interactiva està disponible a la xarxa i permet comparar els nivells coneguts d’infecció en diferents unitats d’agregació territorial

El nou Quadre de Seguiment Epidemiològic (QSE) ha estat creat per a posar a l’abast de tota la ciutadania l’anàlisi de la magnitud, el perfil i la tendència de la Covid-19 a Catalunya i les seves àrees geogràfiques. Mitjançant els seus filtres jeràrquics es poden analitzar i comparar fàcilment informacions per Regió Sanitària, Sector de Salut i Àrea Bàsica de Salut, les quals es superposen sovint amb les divisions administratives més conegudes per la població. També s’han construït unes dreceres per accedir ràpidament a les dades agregades de les grans ciutats, facilitant la cerca.

Les dades del QSE corresponien inicialment als tests positius de la prova de laboratori PCR del coronavirus– la més confiable per a diagnosticar la malaltia. Però ara, gràcies a un canvi de criteri de l’administració,  s’ha passat a disponibilitzar de forma desagregada també els casos positius en els tests ràpids, bé com els casos sospitosos amb simptomatologia compatible però que no han fet cap test o no han donat positiu. La font és el Registre COVID-19, del Departament de Salut, que disposa gairebé a diari les seves dades a la ciutadania a través del Portal del Govern Obert de la Generalitat de Catalunya. En el QSE també s’hi poden trobar informacions actualitzades sobre els principals indicadors de la pandèmia a Catalunya (casos nous, defuncions i altes hospitalàries), recollits per l’Idescat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*