It´s not Charneguia, it´s Catalonia*: sobre violència policial, adoctrinament i immersió lingüística
Deixa un comentariDurant el referèndum de l’1 d’Octubre a Catalunya, la policia espanyola entrà violentament en diversos col·legis electorals per requisar les urnes, ocasionant més d’un miler de ferits de diversa consideració entre la població allà concentrada, així com diversos desperfectes materials en els recintes escolars. La sang, la cridòria, les empentes i els cops de porra, els vidres trencats i les portes esbotzades escenificaven un horror i una brutalitat que costaran molt de pair i quedaran registrades per sempre, no només en els cossos i la retina dels presents i directament afectats, sino també en la memòria colectiva del conjunt de la societat catalana.
Després, la escopinada a la cara: la ultratjant justificació governamental de l’ús proporcional de la força i la denúncia de la disseminació deliberada d’imatges falses per a exagerar el relat del vandalisme policial. Acostumats com estan a creure’s les seves pròpies mentides, no han dubtat a esbombar-les a tort i a dret, per tal de contrarrestar la deplorable imatge d’estat autoritari, com bé definí en Pep Guardiola mesos enrere, que Espanya no ha parat de donar d’ençà del 9-S, quan la Guàrdia Civil entrà per ordre judicial a la redacció del setmanari El Vallenc, a la cerca de preparatius per al Referèndum.