Miquel Iceta ens continua obsequiant amb declaracions que constitueixen més una provocació que una reflexió de volada. Fa uns dies, el 4 d’abril, deixava anar que se li feia molt difícil pensar que pugui governar Catalunya un partit que es nega a l’avanç de l’autogovern de Catalunya. Ahir, a El Punt, el titular d’una entrevista destacava una frase: "no m’imagino un partit de govern fabricant paperetes al marge de les oficials". Benvolgut senyor Iceta: el que la ciutadania necessita no són missatges manipuladors i barroers sinó reflexions ben argumentades. Si m’ho permet, un ciutadà del carrer sense cap mena de rellevància política ni d’influència mediàtica com jo mateix li rebatrà aquestes dues idees. No espero pas que es prengui la molèstia de contestar-me, que altra feina deu tenir, però la meva consciència quedarà més tranquil·la després d’haver-me expressat en aquest bloc.
En primer lloc, el sil·logisme que el porta a fer la primera afirmació és fals. Si vostè es refereix a ERC quan parla d’un partit que es nega a l’avanç de l’autogovern pel fet que rebutgi AQUEST estatut tal com ha quedat en tornar del Congrés, li he de respondre que ERC no només no es nega a l’avenç de l’autogovern sinó que el vol portar a la seva màxima expressió, que és la independència. I si aquest país (perquè vostè no es confongui li aclareixo que em refereixo a Catalunya) no ha obtingut encara aquest màxim autogovern que ha de permetre a les persones viure millor, ser més ben ateses en sanitat, educació, serveis socials i molts altres aspectes, és, entre altres coses, perquè el PSC no s’hi ha volgut apuntar. Que AQUEST estatut apugi una mica el nivell és una cosa que no dubto, però el que ERC valora són altres factors que tant vostè com el president Maragall volen escamotejar als catalans, i que són els motius que van fer que centenars de milers de persones ens prenguéssim la molèstia de desplaçar-nos a Barcelona un 18 de febrer per expressar el nostre rebuig a les retallades estatutàries. Per cert, aquell dia vostès no hi eren i van dimitir de la seva representació.
En segon lloc, que vostè no s’imagini un partit de govern fabricant paperetes al marge de les oficials demostra que vostè té poca imaginació, cosa que sap greu, perquè en política se n’ha de tenir molta per vèncer els atzucacs a què sovint ens condueixen. Resulta que en aquest referèndum ens demanaran blanc o negre, ens obligaran a decidir si volem quedar-nos amb l’estatut que tenim o amb el que ha tornat retallat del Congrés. Vostè comprendrà que, com a mínim els qui vam sortir al carrer el 18 de febrer, voldríem tenir l’oportunitat d’aprovar un altre estatut o bé, directament, un estat. Si la llei no ho preveu, la nostra voluntat ha de buscar altres camins per expressar-se, camins que el seu partit ha deixat en una sola opció: el vot nul. Però hi ha una segona reflexió encara més important, i és la legitimitat que té ERC a l’hora de promoure aquest vot nul. Val a dir que el vot nul és una forma activa i compromesa de participar en una consulta democràtica. Per contra, és molt menys democràtic donar per bo el resultat d’un referèndum en què participi menys del 60 % de la població, com ha passat recentment i segurament tornarà a passar. I si m’ho permet, giraré la truita per fer-li la següent reflexió: no m’imagino un partit que ostenta la presidència de la Generalitat i que no fa respectar la voluntat expressada pel 90 % dels representants polítics catalans al Parlament de Catalunya i que, contra la voluntat expressada per centenars de milers de persones, accepta unes retallades que signifiquen que el que diu el nostre Parlament és paper mullat.
Benvolgut senyor Iceta: podria dir-li que no m’imagino un partit com el PSC votant que sí a un estatut que també volen els nacionalistes de CiU, contra els quals han lluitat tant de temps. O que no m’imagino els socialistes pactant amb el PP, com han fet en el cas de l’estatut valencià. Però la meva imaginació deu anar més enllà que la seva, o potser, simplement, és que la realitat supera la imaginació.
Continuï regalant-nos declaracions com aquestes i no s’oblidi de fer una ullada a les enquestes.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Dita aquesta, que collons fa ERC dintre del govern. Criticar el sector espanyolista del PSC és el de sempre, fer això i després riure les gràcies del qui tu has posat el cap de munt, no val
L’objectiu del PSC és l’extermini de l’identitat catalana. Que hi fa ERC al govern?, molt fàcil intentar influir políticament. I emprenyar la crosta socioconvergent.