Cucarella

M’han regalat el Llibre de la Fira d’enguany. No pensava comprar-me’l, tot i que això suposava deixar inacabada una col·lecció que vaig iniciar l’any 1979. El llibre, com la Fira, ha acabat sent víctima també d’aquesta lamentable degeneració a què sotmet el PP tot allò que toca, safunya o grapeja. Convençuts que fins i tot les institucions els pertanyen com un patrimoni particular, actuen sense ànim de consens, sempre amb l’embut per llei i bandera. Són polítics més propis d’un dictadura espanyola que no d’un país democràtic.

I l’última prova del seu corromput comportament ha estat el Llibre de la Fira. Vint pàgines finals (abans de la propaganda) dedicades a alçar-se el pet el regidors del PP. Amb tot, no ens ha de soprendre: en mans del PP, o pagat pel PP, tot es converteix en un pamflet d’autobombo, sense cap vergonya.

Però hi ha fets que els mostren tal com són, sense carasses… Mireu: totes aqueixes pàgines d’autobombo estan escrites en castellà d’Albacete, o de Ciudad Real, que per al cas és el mateix. La llengua pròpia del PP és el castellà, això prou que ho han demostrat amb fets. Però són aquests mateixos sompos els qui s’omplin la boca proclamant que són més valencians que ningú –sempre en castellà, cosa curiosa, que és com declarar-se vegetarià amb una xulla entre les dents–, i per voler demostrar-ho bramen: «¡A los catalanes, ni agua!». Ni als catalans de Catalunya ni als xativins de Xàtiva que escrivim en la llengua pròpia de Calixt III. Ni aigua ni res. Només menyspreu. Nosaltres, segons ells, som uns catalanistes que hem renegat de la cultura dels valencians, uns venuts a l’or català. En ocasions, el cap de colla Alfonso Rus ens ha enviat a Catalunya com si ens enviara a cagar. Ens han assenyalant com a antivalencians i som nosaltres els qui hem recuperat la cultura tradicional del País Valencia, els qui hem escrit novel·les, poesia, cançons, teatre… Ells, en canvi, en el Llibre de la Fira, com en tants altres exemples, tot ho diuen en castellà.

A mi, aquesta banda botiflera no aconseguirà fer-me castellà. Jo sóc socarrat, un valencià molt orgullós de ser-ho. O com va aclarir-li una dona a una altra, uns anys arrere, mentre jo i altres companys de la mateixa corda enganxàvem cartells: «Eixos són catalanistes, tot ho volen en valencià». Perfecta, la descripció.

I si ells –els del PP– tot ho volen i ho fan en castellà, per què serà? Serà perquè són castellans, o espanyols que és la mateixa cosa. En suma, valencians renegats. I ara, i puix que qui fa com fan no fa pecat, caldrà dir-li a Alfonso Rus i la seua colla que si tanta devoció tenen al castellà que se’n vagen on ara té la seu Bancaja i ens deixen als valencians l’ànima tranquil·la; si tant els agrada el castellà, a Madrid el parlen –allí sí– de tota la vida.

Article publicat avui a l’edició comarcal de LEVANTE-EMV.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!