Fundació Pere Tarrés
Educació en el lleure i acció social
16 de juliol de 2012
Sense categoria
0 comentaris
Violència de génere
LA VENTAFOCS JA NO VOL MENJAR ANISSOS I LA LARA CROFT VOL ANAR AMB XANDALL. AL MERCAT VENEN LES TARONGES SENCERES I NO MITGES PARTS. PER QUÈ MANTENIM MITES QUE PERPETUEN IDEES SEXISTES? SOM CONSCIENTS DEL QUE COMPORTA LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE PERÒ SOVINT REPRODUÏM INCONSCIENTMENT MICROMASCLISMES HERETATS DE LA NOSTRA CULTURA PATRIARCAL.
La violència de gènere és un problema social i un tipus de violència específica que pateixen les dones de tot el món pel sol fet de ser dones. El maltractador exerceix danys psicològics i/o físics en la seva víctima reproduint els estereotips sexistes de l’estructura patriarcal dels nostres avantpassats. Tot i ser considerats models discriminatoris i desfasats per a una societat del segle XXI, encara estan arrelats a la nostra manera d’actuar.
Anna Blazquez Abella
Cap de l’Àmbit d’Acci
Cada vegada més, però, hi ha un major nombre de persones conscients de la urgència del canvi i de la rehabilitació cap a noves identitats tant masculines com femenines. No obstant això, es necessita d’una praxis pedagògica no sexista que vetlli per la prevenció del que anomenen micromasclismes i mites de l’amor romàntic.
Els micromasclismes es podrien definir, segons Luís Bonino, com les pràctiques de dominació i violència masculina quotidianes i imperceptibles. Són actituds sexistes que estem acostumats a veure o escoltar. Sovint són difícils d’identificar, moltes vegades perquè són subtils o estan disfressades de proves d’amor que es donen durant el festeig d’una parella. Majoritàriament són una reproducció d’allò que veiem o escoltem en les pel·lícules, les novel·les, els videojocs, les cançons, els contes…
El concepte d’amor que interiortitzem és una construcció cultural basada en l’amor trobadoresc que cantaven els joglars. Un amor idealitzat i dolorós perquè era inassolible. Només cal que fem una ullada a algunes lletres de grups actuals que segueixen els i les adolescents, per exemple Sense tu de Teràpia de Shock o Without you de David Guetta. I ens fixem, després, en la reproducció que fan en les seves relacions d’amistats o de parella els infants i els i les adolescents. Molts d’ells i elles fantasiegen amb l’amor etern, únic, permanent en el temps, la mitja taronja… un amor ple de mites o fal·làcies de l’amor romàntic que poden afavorir i sustentar la violència de gènere.
Altres aspectes i creences errònies que també contribueixen a la desigualtat de la dona en el món actual es trobem en l’ús d’un llenguatge masclista i en la imatge estereotipada que es mostra en els videojocs i en alguns mitjans de comunicació.
En concret, en el cas dels videojocs, l’any 2004, es va posar de manifest mitjançant l’anàlisi de 250 jocs del mercat més venuts que tots reproduïen estereotips sexistes. Tots ells estaven creats per homes i per a homes, reforçant el comportament i el paper masculí, i en ocasions, amb clares mostres d’incitació al sexisme. Els jocs estaven pensats per a un imaginari masculí i responien al que des de la representació social serien els desitjos, les afinitats i les aficions dels homes.
Tot i que avui en dia existeixen alguns videojocs desenvolupats per dones i pensats per a la família, encara, els top ten i els que més atrauen són aquells que la dona presenta un cos de formes exuberants i una vestimenta que no correspon a les necessitats del moment.
Arrel aquest plantejament sorgeix el projecte X-IGUAL (per igual), una iniciativa de la Fundació Pere Tarrésamb el finançament del Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç dins el Plan Avanza. X-IGUAL és un programa educatiu dirigit al professorat, educadors i educadores d’adolescents i joves per treballar la igualtat d’oportunitats i prevenir la violència de gènere. Aquest espai ens convida a fer una reflexió a través de l’anàlisi dels videojocs i, en general, de les TIC sobre el paper de la dona en diferents àmbits.
Els micromasclismes es podrien definir, segons Luís Bonino, com les pràctiques de dominació i violència masculina quotidianes i imperceptibles. Són actituds sexistes que estem acostumats a veure o escoltar. Sovint són difícils d’identificar, moltes vegades perquè són subtils o estan disfressades de proves d’amor que es donen durant el festeig d’una parella. Majoritàriament són una reproducció d’allò que veiem o escoltem en les pel·lícules, les novel·les, els videojocs, les cançons, els contes…
El concepte d’amor que interiortitzem és una construcció cultural basada en l’amor trobadoresc que cantaven els joglars. Un amor idealitzat i dolorós perquè era inassolible. Només cal que fem una ullada a algunes lletres de grups actuals que segueixen els i les adolescents, per exemple Sense tu de Teràpia de Shock o Without you de David Guetta. I ens fixem, després, en la reproducció que fan en les seves relacions d’amistats o de parella els infants i els i les adolescents. Molts d’ells i elles fantasiegen amb l’amor etern, únic, permanent en el temps, la mitja taronja… un amor ple de mites o fal·làcies de l’amor romàntic que poden afavorir i sustentar la violència de gènere.
Altres aspectes i creences errònies que també contribueixen a la desigualtat de la dona en el món actual es trobem en l’ús d’un llenguatge masclista i en la imatge estereotipada que es mostra en els videojocs i en alguns mitjans de comunicació.
En concret, en el cas dels videojocs, l’any 2004, es va posar de manifest mitjançant l’anàlisi de 250 jocs del mercat més venuts que tots reproduïen estereotips sexistes. Tots ells estaven creats per homes i per a homes, reforçant el comportament i el paper masculí, i en ocasions, amb clares mostres d’incitació al sexisme. Els jocs estaven pensats per a un imaginari masculí i responien al que des de la representació social serien els desitjos, les afinitats i les aficions dels homes.
Tot i que avui en dia existeixen alguns videojocs desenvolupats per dones i pensats per a la família, encara, els top ten i els que més atrauen són aquells que la dona presenta un cos de formes exuberants i una vestimenta que no correspon a les necessitats del moment.
Arrel aquest plantejament sorgeix el projecte X-IGUAL (per igual), una iniciativa de la Fundació Pere Tarrésamb el finançament del Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç dins el Plan Avanza. X-IGUAL és un programa educatiu dirigit al professorat, educadors i educadores d’adolescents i joves per treballar la igualtat d’oportunitats i prevenir la violència de gènere. Aquest espai ens convida a fer una reflexió a través de l’anàlisi dels videojocs i, en general, de les TIC sobre el paper de la dona en diferents àmbits.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!