La caseta del plater
Cròniques musicals del país invisible
Tercera Edició dels Premis Ovidi (II. Els seus presumptes oblits)
“Els
oblits dels Premis Ovidi” (aka els oblits de Vicent Company)
El que sí que hi ha hagut és l’habitual
enrenou digital qüestionant o aplaudint la conveniència dels guardons. Destaca
per damunt de tots l’article d’opinió que Vicent Company ha publicat a diversos
mitjans de la xarxa (L’Avanç,
Valldigna
Digital, Llibertat.cat)
on realitza greus acusacions envers el jurat.
(continua)
El citem textualment:
«Com pot ser que grups i cantautors amb una
trajectòria internacional no obtinguen el merescut homenatge del COM?, grups
amb renom com Obrint Pas, la Gossa Sorda o el cantautor socarrat Feliu Ventura.
Això que, sembla ser, tothom comenta entre
bastidors, però ningú n’es capaç de posar-ho a la palestra i a mi en sembla de
justícia i coherència comentar-vos-ho. No estem parlant de gent sense
trajectòria ni compromís, es tracta de gent que triomfa arreu del món i al seu
propi país semblen obviats, grups que omplin recintes immensos i que el seu
compromís és per tots sabut i corroborat. […]
Estarem doncs davant del que el nostre amic,
i també honorat als darrers premis, el sociòleg Josep Vicent Marques definia
com l’auto-odi valencià, que impregna la vida social i cultural encara avui????
O com diria el gran mestre de mestres Gonçal Anaya, […], “ens cal una
escola arrelada al medi i a la cultura immediata que no silencie la terra
????”. Què diria de tot això l’Ovidi, l’inestimable pare de tot aquest
carxofar mediàtic ? Algú s’ha parat a pensar si ell n’estaria d’acord?
Ens cal, als valencians una espècie
d’Acadèmia Valenciana de la Música que domestique als nostres músics per segons
que? O que filtre els seus missatges musicals i ideològics en paral·lel al que
fa l’acceptada i no menys qüestionada Acadèmia Valenciana de la Llengua, […] ?????
Espere que la meua anàlisi sigui errònia o
almenys li falten arguments de pes, per què en cas contrari caldria qüestionar
la tasca del jurat i/o les possibles influències polítiques que de la seva
constitució se’n deriven.»
Els
fets
La Gossa Sorda guanyà el premi al millor
disc de pop-rock en la primera edició dels premis. Feliu Ventura guanyà el
premi a millor cançó i el premi a la millor lletra en la segona edició i és
l’artista amb més nominacions acumulades si sumen les tres edicions. Obrint Pas
només ha competit en la segona edició. En la primera —on, segons les bases,
calia que fos el propi grup o intèrpret qui formalitzara la seua inscripció als
premis—, no es presentà; tot i això, fou guardonat amb el premi Forment atorgat
per L’Avanç. En la segona, fou nominat al millor disc de rock, però el premi
se’l va emportar Sant Gatxo. En la tercera no tenia disc publicat per competir.
La
meua opinió
Aquest obrintpasisme compulsiu i excloent a
qui més mal fa és a Obrint Pas. On veu l’autoodi Vicent Company? On hi ha les
“possibles influències polítiques”? En el premi a Pau Alabajos? En el premi a
Orxata Sound System?
Portar la discrepància del terreny estètic
al polític destapa uns prejudicis més que preocupants i devalua les aportacions
musicals dels grups esgrimits, contra la seua voluntat, pel demandant. Que hom
s’apropie, a sobre, de la memòria de Marqués, Anaya o Ovidi per carregar contra
l’organització i el jurat només pot convidar a la perplexitat.
Si preferir Sant Gatxo a Obrint Pas és un
crim de lesa pàtria, aquesta pàtria no té remei. Per molts Premis Ovidi que se
li donen a Obrint Pas.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Si no eres deixes de ser un analfabet i no renegues de la denominació valenciana de la llengua, si no eres català i només català i per tant no reconeixes que el País Valencià sempre ha estat una colònia depenent dels actuals països comarcals del Principat de Catalunya i si no parles en llengua catalana en exclussiva i en català encara que siga només de boqueta per fotre encara més si és possible i el comportes com un bon renegat ex-valencià, no deus tindre dret a formar part de la veritable ‘beateail for peaple catalana’ ni a ser promocionat i molt menys rebre subvencions que no siguen ben catalanes.
No et preocupes, el que diu Company no té cap sentit. Sembla dit per dir. Precisament Obrint Pas, La Gossa Sorda o Feliu no “necessiten” de premis i massa sabem tots que són valorats per la resta de músics valencians i el públic que consumix música en valencià. El problema real, com vas dir, és que els mitjans no se’n facen ressó (especialment RTVV).
Hola Frechina,
bastant d’acord amb tot el que dius, però
aprofito que cites la revista Sons (on treballo) per enviar un comentari sobre la relació que revistes com aquesta han de tenir amb l’actualitat més o menys immediata.
Just abans de saber-se els guanyadors dels premis vam tancar el número de juliol. I com que surt cada dos mesos, el proper sortirà al setembre, de manera que no crec que sigui massa útil ni interessant informar sobre una notícia que les persones interessades ja coneixeran.
Això no vol dir que no pugui aparèixer el tema dels premis a la revista, clar, però em sembla que s’hauria de tractar des d’un altra perspectiva, més d’anàlisi, de crítica o de debat.
Si als diaris ja els afecten els canvis en la informació per l’aparició d’internet, com no ha d’afectar una revista que surt cada dos mesos?
A la web de l’Enderrock, que pot anar a un altre ritme, va sortir una prèvia i una notícia l’endemà:
http://www.enderrock.com/detall_noticia.php?id_noticia=1565
http://www.enderrock.com/detall_noticia.php?id_noticia=1562
Enhorabona als premiats i a tu pel bloc. Tant de bò el país deixi de ser invisible algun dia.
Realment patètic lo d’este paio