Primer una sola Catalunya. méstart ja podrem escollir lliurament, en volem a germanar. prefereixo passar un xic de gana com el 1942. i ser lliure que treballan, ens en surtirem. Prefereixò ser pobre lliure, que pobre presoner.
Castell de somnis de Francesc Aguilar
//*// En l'era de la plaga dels set mil milions d'humans //*//
La frase que més ha cridat l’atenció de la carta del rei contra Catalunya es troba aqui: “…lo peor que podemos hacer es dividir fuerzas, alentar disensiones, perseguir quimeras, ahondar heridas.” Això de “perseguir quimeres” ha engrescat molts comentaristes, especialment en la paraula “quimera”. Potser perquè és una paraula sonora i bonica, potser perquè desperta múltiples sentits i significats…
En la mitologia grega la Quimera (Χιμαιρα Khimaira) era una criatura fabulosa que es representa amb cap de lleó, cos de cabra i coa de dragó, i vomitant flames. Però en el cas de la carta del rei s’utilitza en un sentit derivat, com una creació imaginària de l’esperit presa com una realitat, com una il·lusió o fantasia que es creu possible però que no ho és.
Aquesta quimera és paradoxal:
D’un costat crec que Catalunya persegueix una meta política absolutament plausible i assenyada. La independència de Catalunya no és una quimera, és possible i imprescindible per sobreviure com a societat sana.
D’altra banda, una quimera reial que sí que existeix (com la vida mateixa), és una quimera que empaita Catalunya. Aquesta quimera se’n diu Regne d’Espanya, un regne amb cap de bobón, cos castellà, extremitats i coa genèticament incompatibles. Una quimera corrupta que vomita deute, atur i pobresa.
Catalunya té ara davant seva l’oportunitat de córrer més ràpid que la quimera i deslligar-se totalment d’aquesta càrrega estressant d’una vegada per totes.
-
-
Catalunya té ara davant seva l’oportunitat de córrer més ràpid que la quimera i deslligar-se totalment d’aquesta càrrega estressant d’una <a href=”http://www.essayscapital.com/”>essay papers</a> vegada per totes.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!