Castell de somnis de Francesc Aguilar
//*// En l'era de la plaga dels set mil milions d'humans //*//
Veritablement
les paraules són elàstiques com xiclet, i d’això se n’aprofiten
els polítics, sacerdots i altres professionals del discurs verbal
oral o escrit. Perquè després de llegir el famós escrit
Indigneu-vos
(Indignez-vouz) d’Stéphane Hessel,
mai hauria pensat que aquest precursor del moviment 15M, pugui ser
‘admirador’ de Zapatero, justament el mandatari espanyol que executa
tot allò que Hessel denuncia com a motiu d’indignació: Servitud als
poders econòmics i destrucció dels drets socials, etc. Citaré
només un paràgraf del text:
“El
motiu de la resistència és la indignació
Es
té la gosadia de dir-nos que l’Estat ja no pot assegurar els costos
d’aquestes mesures socials. Però com pot faltar avui diners per
mantenir i prolongar aquestes conquestes, quan la producció de la
riquesa ha augmentat considerablement des de l’Alliberament, període
en què Europa estava en la ruïna, si no és perquè el poder dels
diners, combatut amb força per la Resistència, no ha estat mai tan
gran, tan insolent i tan egoista amb els seus propis servidors, fins
i tot en les més altes esferes de l’Estat. Els bancs, una vegada
privatitzats, es preocupen molt per els seus dividends i pels alts
salaris dels seus dirigents, no per l’interès general. La bretxa
entre els més pobres i els més rics no ha estat mai tan gran, ni la
recerca dels diners tan apassionada.”…
Bé,
davant aquesta mena de raonaments mai hauria pensat que l’autor
digués que és admirador de José Luis Rodriguez Zapatero i Alfredo
Pérez Rubalcava ni que promocionés que a les properes eleccions es
votés el seu partit enfrontant-lo amb el PP de Mariano Rajoy.
Què
passa, doncs, amb Catalunya? Tornem a un altre bocí del text
esmentat de Hessel:
No
m’aguante les ganes de citar l’article 15 de la Declaració
Universal dels Drets de l’Home: “Tota persona té
dret a una nacionalitat”, l’article 22: “Tota persona, com
a membre de la societat, té dret a la seguretat social , i a
obtenir, mitjançant l’esforç nacional i la cooperació
internacional, segons l’organització i els recursos de cada país,
la satisfacció dels drets econòmics, socials i culturals
indispensables a la seva dignitat i al lliure desenvolupament de la
seva personalitat “. I si aquesta declaració té un abast
declaratiu, i no jurídic, no per això ha tingut un paper menys
important des de 1948, s’ha vist a pobles colonitzats acollir-se’n
en la seva lluita per la independència, ha inspirat els esperits en
la seva lluita per la llibertat.”
Davant
aquest text, innocent de mi, tornaria a pensar que aquest home veuria
amb comprensió els moviments independentistes catalans, però no:
Ignora totalment els fets nacionals peninsulars i es centra en els
dos partits monàrquics absolutament integrats en el sistema
capitalista espanyol d’explotació de classes i colonitzador de
pobles i es queda tan ample.
Estic
indignat amb Stéphane Hessel!
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
estaven amb converses amb els de Nuevas Generaciones de Madrid. I a mi ja comença a molestar-me el franciscanisme català. No per tu, sinó pel bonisme d’alguns. Hi hauriesd de veure com pel féis traien pit els sociates i s’adreçaven als del 15M.
Una abraçada.