Castell de somnis de Francesc Aguilar
//*// En l'era de la plaga dels set mil milions d'humans //*//
Quan vulgarment es parla de “la necessitat de veure les coses amb perspectiva” es vol dir veure les coses amb la necessària distància. Efectivament, en les tècniques de representació hi ha un tipus de perspectiva, precisament l’anomenada cònica, que és la més pareguda a la forma de veure de les càmeres fotogràfiques o de l’ull humà, en la qual la distància des del punt de vista a l’objecte representat és important. No passa així en els altres tipus de perspectiva: les cavalleres, la militar com a cas particular, axonomètriques, isomètrica etc. en les quals allò que defineix la representació són angles i direccions de la projecció, però no existeix el punt de vista (ni la distancia a cap punt de vista, per tant), que si ens empenyem en situar, ha de ser a l’infinit…
Per això es diu que la perspectiva cònica és més subjectiva, ja que situa el subjecte observador en un lloc concret de l’espai en relació a la l’objecte o espai representat, i aquest lloc concret afecta la representació. Per contrapartida, els altres tipus de perspectives són més objectives, ja que el resultat de la representació no necessita situar cap observador en cap lloc determinat.
En resum: Tenim una perspectiva més subjectiva i al mateix temps més realista, la perspectiva cònica, ja que s’hi sembla a com veiem les coses amb els nostres ulls. Tenim també altres perspectives més objectives però menys realistes, són construccions geomètriques que poden diferir prou de com veiem les coses en la realitat amb els nostres ulls.
Què portarà de bo o de dolent l’any que ha passat o l’any que vivim? No podrem fer balanç definitiu fins que passe un temps prudencial i puguem contrastar resultats i conseqüències. La excessiva proximitat als fets ens pot donar una visió molt subjectiva, incompleta, distorsionada o miop.
En resum: Tenim una perspectiva més subjectiva i al mateix temps més realista, la perspectiva cònica, ja que s’hi sembla a com veiem les coses amb els nostres ulls. Tenim també altres perspectives més objectives però menys realistes, són construccions geomètriques que poden diferir prou de com veiem les coses en la realitat amb els nostres ulls.
Què portarà de bo o de dolent l’any que ha passat o l’any que vivim? No podrem fer balanç definitiu fins que passe un temps prudencial i puguem contrastar resultats i conseqüències. La excessiva proximitat als fets ens pot donar una visió molt subjectiva, incompleta, distorsionada o miop.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
PS: gràcies pel teu comentari anterior. El post de ecologia darrer m’ha donat la possibilitat de furonejar en aquells webs americans. Gràcies de nou !