“Tengo fe en Chile y en su destino” (Salvador Allende)
Ahir vam anar a parlar amb Mariela Ferreira, actual directora del Conjunto Cuncumén. Cuncumén vol dir “remor de l’aigua” en mapugundun (“llengua de la terra” idioma dels maputxes). Dóna nom a un grup de folclore fundat el 1955.
Víctor Jara va formar part del grup on va cantar les seues primeres cançons i va imprimir professionalitat al grup: “Era molt exigent” –diu la Mariela.
El treball escènic de Víctor a Cuncumén –com el Conjunto Cuncumén es posava en escena- continua vigent i ha estat influent en molts grups de folclore xilè.
Mariela és una dona exquisida i amable que ens ha obert les portes, ens ha ensenyat fotos y discos. És portadora d’un somriure bellíssim a prova de dictadures i del pas dels anys. Ens acomiadem perquè tenim una visita pendent.
Arribem a La Moneda, el palau presidencial dels xilens: El poble a qui un dia els militars van trair bombardejant les institucions elegides democràticament.
Visitem part del Palau on s’han esborrat totes les proves del bombardeig del de 1973. Vam programar la visita fa un mes y no vam poder tancar la visita al segon pis (important pels esdeveniments del 73) però el Palau, com dic, està tan reformat que el que veiem d’aquell moment històric són reconstruccions i restitucions.
Impressiona el pati on hi ha plantat un canelo (Drimys winteri) que és l’arbre sagrat dels maputxe, des d’on es veu la finestra del despatx on Allende va passar les seues últimes hores.
També veiem estances del palau on es representa la història de Xile. La guerra dels 300 anys dels maputxe contra els espanyols, la guerra més llarga de la història: Uns indígenes contra el imperi espanyol. Veiem la gesta de Lautaro (Leftraru) contra el governador Pedro de Valdívia.
Veiem el quadre de la batalla de Maipú, una batalla important en la Guerra d’Independència de Xile. D’aquesta batalla i la posterior independència ve el lema de l’actual bandera xilena: “por la razón o por la fuerza”. L’historiador Sergio Villalobos explica que la intenció dels “patriotes” era significar que Xile avançava en la seva pròpia identitat autonomista, o independentista, mitjançant la raó o el exercici de la força si fos necessari.
Visitem Morandé 80 que és la porta del Palau de La Moneda per on els presidents accedien al Palau, tan significativa que Pinochet va ordenar fer-la desaparèixer: és el lloc per on van eixir les restes mortals del President Salvador Allende. El president Lagos va ordenar reconstruir-la com a memorial democràtic i va fer encunyar unes monedes commemoratives dels presidents de Xilè on no hi apareix Pinochet.
En acabar la visita baixe al Centro Cultural Palacio de La Moneda per a veure una exposició sobre Violeta Parra. No m’abandona la impressió de què Xile es va reconstruint lentament després d’un truncament feroç.
A la nit toquem al restaurant La Chimenea acompanyats del cantant, i entès en cueca urbana, Mario Rojas.
Aquesta nit hem tocat al café Brazil després d’un dia intens per ràdio, televisió i una visita a la Legua.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Salut!!