Yo vi a dos Taitas pararse
en el barrio Matadero
poniendo su pecho al frente
defundaron los aceros
(Hernán Núñez Oyarce)
Anit vam actuar a Santiago al Club Matadero al segon pis del número 2260 del carrer Santa Rosa. Actuem amb Lakitas de San Juan, El Parcito i La Buena Vida.
Al local ens rep Víctor Jara somrient des d’un afiche, tot ens fa pensar que la nit serà felicitat. Entre el públic em trobe amb una xica de Xàtiva, cosa que confirma científicament que Xàtiva és la millor ciutat del món i es pot permetre el luxe de tindre ambaixadors a Santiago. El concert molt bé, però el que va vindre després va ser impressionant i molt, molt divertit.
Lakitas de San Juan són com una xaranga de repertori i instruments andins molt festiu i encomanador, bàsicament són un grup de persones tocant flautes de Pan i un bombo i uns plats, no cal més us ho assegure.
El Parcito comença amb el seu repertori de cantora de casa de cant, entre cuecas, tonades i valsos. De sobte, el públic s’aixeca i agafa mocadors i comença a ballar. Gent de totes les edats ballant al ritme dels sons tradicionals urbans i bevent “terremotos” i “piscola”.
Tot el món ballant cueca, cueca brava que dóna el nom a la música i el ball. El Club Matadero és un d’aquells locals que a casa anomenem “autèntics”, amb una gestió jove i alternativa.
La nit acaba amb La Buena Vida i el seu repertori de cumbia.
La nit ha estat molt curta i al matí hem anat –acompanyats de Claudio- a veure el memorial als desapareguts i els executats per la dictadura de Pinochet, però són massa sentiments per rememorar-los junts i, avui, els efectes de la nit no em deixen escriure amb claredat.
Mostra Feliu Ventura a Sud-amèrica en un mapa més gran
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!