EUROTOPIA

Pensar localment per actuar globalment i pensar globalment per actuar localment.

9 de febrer de 2012
0 comentaris

LA RÀBIA i LES XARXES SOCIALS

“La presa de partit per la vida és una presa de partit política”.
Raoul Vaneigem, Tractat del saber viure per a ús de les joves generacions.

L’ús de les xarxes socials per instruir subjectes adormits es proposa reduir la reserva onírica de la vida amb fins utilitaris, banals o repugnants. Res constitueix però una inversió tan clara dels descobriments subversius d’aquestes xarxes com l’explotació que s’ha fet d’Internet, i dels jocs col · lectius basats en ella, en el mètode de prospecció d’idees anomenat als Estats Units “brainstorming”. Gerard Lanzun descriu així en France-Observateur el seu funcionament: “En una sessió de durada limitada (de 10 minuts a 1 hora), un nombre limitat de persones (de 6 a 15) tenen plena llibertat per exposar idees, totes les que puguin, siguin o no extravagants, sense risc de censura. La qualitat de les idees importa poc. Està absolutament prohibit criticar una idea emesa per un dels participants, i fins i tot somriure quan té la paraula. Cada un té d’altra banda el més absolut dret, i també el deure, de saquejar les idees anteriorment expressades afegint una cosa pròpia (…). L’exèrcit, l’administració, la policia han recorregut també a aquest mètode. La mateixa investigació científica substitueix les seves conferències i taules rodones per sessions de ‘brainstorming ‘(…). Un autor i un productor de pel · lícules al CFPI Necessiten un títol. ¡Vuit persones els proposaran 70 a 15 minuts! Després, un eslògan: cent quatre idees en trenta-quatre minuts, es retenen dos (. ..). La regla és el impensat, l’il · lògic, l’absurd, el fora de lloc. La qualitat deixa pas a la quantitat. El principal fi del mètode és eliminar diverses barreres de coacció social, de timidesa, de por a parlar, que impedeixen sovint a alguns individus parlar durant una reunió o un consell d’administració, enunciar suggeriments ridícules entre les quals però podria haver-hi un tresor amagat. En aixecar aquestes barreres es constata que la gent parla, i sobretot que tothom té alguna cosa dir (…).
El Satatu Quo ha comprès ràpidament el interès d’aquesta tècnica per al govern de la societat. Qui pot expressar reivindica menys. ‘Organitzem-nos Xarxes Socials!’, Demanen als especialistes: ‘això demostrarà al personal que fem cas de les seves idees, ja que se les demanem’. La tècnica s’ha convertit en una terapèutica contra el virus revolucionari.”

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!