EUROTOPIA

Com canviar d’era i preparar-se per al futur quan tot sembla fosc i complicat? Quan les estructures socials complexes semblen estar organitzades per resistir-se al canvi, dignes del fenomen conegut en biologia com homeòstasi (del grec homeos “mateixos” i stasis, “estat de permanència”)? No és hora d’un canvi de paradigma per finalment acoblar-se amb el món de després? La societat de la informació, que va emergir des de l’adveniment d’Internet en 1995, desafia les nostres societats industrialitzades.

Els indicadors econòmics, socials i ambientals temuts durant la Cimera de la Terra a Rio de Janeiro (1992) s’han quedat desfasats. Com MICHEL SERRES, va dir: “Això no és una crisi, és un canvi en el món.” Està clar que estem ja davant del mur i que cal eradicar-lo. Per sobreviure, les organitzacions han de canviar: estats, ciutats, empreses, universitats, sindicats… estan condemnades a sortir de la homeòstasi, per adaptar-se, simplificar-se, desjerarquitzar-se. L’energia piramidal ha de donar pas a les organitzacions més horitzontals. Aquests canvis ja estan en marxa: és suficient aprofitar-les i donar-les suport per amplificar la seva ressonància.
En el pla social i polític, l’aparició de la intel·ligència col·laborativa ofereix una oportunitat per equilibrar la societat amb més eficàcia: la recerca d’un compromís entre la regulació per la part superior i la co-creativitat per baix. En aquest nou context participatiu i contributiu, cal tenir en compte la relació entre els ciutadans i l’Estat, per inventar una ciberdemocràcia i iniciar un veritable diàleg entre els polítics i els ciutadans. Estem en els albors del veritable contrapoder. Però com actualitzar un sistema rígid? L’ecosistema digital en què vivim ens canvia tant com nosaltres ho modifiquem. Ens convertim en homes i dónes “augmentats”. Però, per això, som més feliços o més savis en el “lifestreaming“, en aquest temps real del nou Internet? Surfejant la vida amb les xarxes socials, SMS, mur de Facebook, Twitter, som conscients de la construcció d’una comunitat, o estem “sols-junts” tal com el descriu en el llibre Alone Together, el sociòleg del MIT, SHERRY TURKLE?

Els més joves només han conegut la connexió a les xarxes virtuals. Avui llancen serveis corevolucionaris i apliquen a la realitat la lògica de la WEB: connectats i sovint conscients dels desafiaments del planeta als que s’enfronten, ells dissenyen, per a alguns, el seu dia a dia en una òptica de compartir.

La mobilitat, l’educació, el treball, l’equip, els aliments, totes les àrees on demostren que es pot optimitzar el que molt sovint és inutilitzat. Advoquen per l’ús abans que la propietat, s’identifiquen amb diverses comunitats i l’ús de la intel·ligència connectiva i de col·laboració per donar sentit a la seva vida personal i comunitària. Un enfocament que posa l’accent en la solidaritat concreta de la intel·ligència col·lectiva, en exercici solitari del poder electiu.
L’empresa ha d’entendre i donar suport a aquest canvi, de manera que ha de tindre tanta cura dels homes que empra com de la seva prosperitat, com en el manteniment de la seua imatge, marca i les relacions amb els seus grups d’interès. Més transparent, més responsable i també ha de ser més sensible i lliure per ser veritablement co-creativa i garantir la seva continuïtat en el canvi.

Les polítiques també han d’acompanyar aquests canvis. En lloc de les vanes promeses de “canvi sense risc” o “ruptura“, per què no reconèixer que el seu temps de decisió de vegades falla per millorar les contribucions d’una complexitat que no sempre domina, manca d’eines? L’anàlisi, el nostre enfocament seqüencial i lineal propi del nostre raonament cartesià, queda obert per als futurs desitjables que es dissenyen en l’actualitat.

És possible canviar l’era en aquest context? Els francesos tradicionalment són afins a mètodes més radicals: la revolució. Més enllà d’un cert nivell de frustració, la desesperació, la indignació, el sistema explota i causa canvis brutals. Sense arribar a aquests extrems, els períodes de crisi faciliten l’acceptació social de les grans reformes. Es diu que els francesos són refractaris al canvi. I si ells estiguessin, al contrari, disposats al canvi?

Per desitjar el futur, cal comprendre i acceptar que el canvi no està exempt de riscos. Com un vidre que es fon o es trenca, i per tant altera la seua estructura, les nostres organitzacions i sistemes polítics han de ser capaços de reformar des de dins i en profunditat, més enllà dels hàbits i dels interessos creats. En aquest sentit, s’ha de basar en el NetGen (Generació Internet), que practica “lifestreaming” i el “flux“. Aquesta generació accepta la inestabilitat dinàmica (com el surfista sobre l’ona), la transició d’una situació a una altra, el zàping de les idees, els temes, les relacions interpersonals.

Al nou Internet, passat, present i futur són simultanis. Aquesta és l’era de la immediatesa. El que motiva aquesta generació és el temps real associada amb IRL (a la vida real). Perquè els francesos canvien, hem d’ajudar a passar d’una relació basada en l’equilibri del poder -el que condueix a la uniformitat, la competència i el individualisme- a una situació d’equilibri del flux sobre la situació, el que afavoreix l’intercanvi, el compartir, la solidaritat i l’empatia. Un canvi profund que ajudarà a donar més sentit a la vida.

Joël de Rosnay Anne-Sophie Novel