EUROTOPIA

L’altre dia quan sentia als Xavals, a la porta de l’ajuntament cridant, ‘Rita, borracha, eres una facha’, pensava, estos no saben la raó que en tenen i em vaig recordar del 23 F a València.

Rita encara no ha explicat per a què li varen cridar  a la seu de govern civil i que va fer fins a que es va desmuntar el colp i tornà a sa casa.

Com subratllen mitjans militars de tota solvència i alta responsabilitat nacional, el cop de mà contra el Congrés dels Diputats no es pot substanciar amb el fals recurs de l’audàcia d’un boig: el tinent coronel Tejero.
Les dades confirmaven, ja en aquelles primeres hores del intent, que el tinent general Milans del Bosch, en clara connexió  amb els sediciosos, havia establert en un bàndol un peculiar estat d’excepció, amb toc de queda inclòs, mentre ocupava amb la Divisió Maestrat els centres oficials i de comunicacions i informació de la ciutat de València i altres punts de la III Regió Militar al seu comandament.
Soldats enquadrats en la Divisió Maestrat informen que oficials de les unitats que a ella pertanyen avançaren a les cinc de la tarda, d’aquell dilluns 23 de febrer, que el capità general de la regió es proposava dictar un ban unes hores més tard. També van testificar que els tanquistes van començar a disposar la posada en marxa dels carros al seu càrrec minuts abans de les cinc de la tarda, i que la seva sortida cap a la capital del Túria va tenir lloc no més tard de les 17.15, gairebé hora i mitja abans de la irrupció dels colpistes manats per Tejero al Congrés.
El general Milans en el seu bàndol invocava, “davant el buit de poder” que els esdeveniments desencadenats a la capital d’Espanya creaven, el deure de garantir l’ordre a la Regió Militar del seu comandament, “fins que es rebin les corresponents instruccions del seu Majestat el Rei “[1]

L’entramat civil del colp es va quedar sense investigar,  i ara, amb una notícia publicada pel setmanari Der Spiegel, les alarmes s’han encès, l’ambaixador alemany a Espanya el 1981, Lothar Lahn, va interpretar en un informe enviat al seu país que el rei va mostrar “comprensió” cap als protagonistes del frustrat cop d’estat del 23 de febrer, i n’hi aura que aclarir quin va ser el paper de la Corona durant l’intent colpista i si existeix documentació al respecte.

Triomfà el colp? En València, si. Encara que el PSOE va passar de 698.677 a 1.118.354, va ser fonamentalment a costa del PCE que passà de 224.520 a 97.837 i alguns grups nacionalistes minoritaris, esquerrans i fins i tot lliberals i demòcrates cristians, però l’inexistent AP (avui PP) de 84.316 vots passà a 613.147, el Statu Quo és modificà clarament cap a la dreta i en 1991 encara que no guanyà, Rita aconseguia ser l’alcaldessa de València mitjançant ‘el pacto del pollo’ en coalició amb UV. I un país esquerrà de sempre esdevingué el que és avui.

A febrer de 1981 un escamot de militars recolçats per un entramat civil, va asaltar el Congrés dels Diputats i va treurer els tancs als carrers de València. Tejero i Milans van ser els caps visibles de molts altres noms que, sobre tot a la capital del Túria, els periodistes van investigar. Els mitjans de comunicació van ser claus en aquell moment de feblesa d’una democràcia incipient i amb peus de fang. La Unió de Periodistes va elaborar un dossier que, setmanes després, va servir el Fiscal per acusar als implicats i esbrinar tot l’entramat. Les imatges d’aquell moment, gravades per un tècnic de TVE Aitana, tot i jugant-se la seua integritat física, encara avui són esborronadores…