Imaginem-nos unes persones fent ruta. Durant tot el trajecte, cadascuna va triant constantment entre veure i mirar; entre sentir i escoltar; entre sentir i olorar; entre conèixer i entendre. Les rutes compartides no fabriquen experiències idèntiques, perquè tot el que sabíem abans d’una nova experiència ens condiciona la manera de viure-la. He constatat aquesta idea
La memòria és l’esquelet de l’ànima. Si tenim els ossos densos de records, vivim en un present més ben acomodat. En bona part, cadascun de nosaltres som fruit d’una fórmula única que aglutina vivències en càpsules intransferibles. Però els records comuns, com es consoliden? Qui posa les condicions perquè una comunitat faça perviure un mateix
Què expliquen el paisatge, els monuments, el dret i la toponímia sobre la història d’un territori? Narren fets. Per això, els poders d’arreu del món que volen esborrar alguns esdeveniments històrics camuflen o ataquen aquestes formes d’expressió cultural tan clares. Evidentment, el passat continua latent en el present només si sabem interpretar el significat de