estirant del fil...
[No escrivim èglogues] · [Bloc intermitent]
[Directa 252] De vampirs, mercats i rescats
“Som 400 i sempre som els mateixos” · Fèlix Millet
Estirant del Fil, sota el recorrent titol “Goldman Sachs pren possessió(ns)”: per cartografiar com els que van fer el malalt ara ens venen l’hospital. Com els mateixos que van agitar i enriquir-se amb el deute grec ara es presenten com a salvadors salvapàtries. Neoliberal porta giratòria, que diu que els que ahir eran banquers avui són governants. I mai deixaran de ser banquers, clar. Quatre paraules i una preposició: silent-cop-d’-estat-financer. Ho diu Habermas. Els governs són els consells d’administració de la burgesia deia Karl Marx. Tranuitat? No gaire. Warren Buffet, un dels artifexs del capitalisme financer, ho aclaria ara fa un any: “això és una lluita de classes i l’estem guanyant”. Lladres contra desposseïts. Mercats financers que regnen i governen i que tenen identitat clara: Joan Subirats, Miren Etxezarreta i Albert Recio ens ajuden avui a trobar-la a la web de la Directa.
Si Eugéne Ionescu, pare del teatre de l’absurd, aixequès el cap i mirés com la Trilateral i els Goldman boys copen governs i institucions de la UE, faria repetir a la sra. Martin de “La cantant calva” allò de “Quina casualitat! Quina estranya coincidència!”. Estranyíssima. Quan sempre són els mateixos. Versió domèstica casolana, Felix Millet Gold Ballad: “som 400 i sempre som els mateixos”. Estranyíssim. Tan estrany com que Zapatero s’acomiadi indultant banquers. Estranyíssima quan la història recent és una concatenació d’autoindults sempre i quan el delicte s’hagi comés des de dalt. Tot plegat, rere la campanyeta electoral rubalcabiana anunciant que pressionaria la banca arriben els indults. Quanta pressió. No fa ni gràcia: ni per riure de pena.
L’estafa continua: amb la ma dreta els rescaten, amb la ma esquerra amb els indulten. Per rescat bancari continuat, el consumat avui, de matinada, amb els encaputxats habituals a Hostafrancs. Mentre la Directa s’imprimia, Puig i els seus vailets -com a bons pistolers patronals- retornaven la buidor d’Hostafrancs, 3 a Sa Nostra -rescatada fa res pel Banc d’Espanya- i expulsava 5 famílies. Síntesi: el rescat bancari continua. Via policial també.
Sonarà a estirabot... però veient cinc famílies expulsades pels encaputxats habituals d’un bloc de pisos buit fa anys i propietat d’una banca especuladora rescatada amb fons públics… quines ganes que la por canviï de bàndol.
Vàmpirs, els anomenaria Zeca Afonso: “s’ho mengen tot i no deixen res”. Just(a) la fusta.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!