Es veu que ha arribat el so de la primavera. Cadascú l’entèn com vol –uns amb ulleres de pasta i d’altres amb vestits florejats–. Pels poc-moderns, demà el so de la primavera el protagonitzarà una sola persona i un grapat de cançons (i suposo que amb una aglomeració brutal de gent).
Quan la religió poc-moderna naixia, ell ja feia això. Demà, s’uniran entre l’olor de farum i la gent molt-moderna. L’escenari perfecte, no? Quin huracà!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!