Els catalans no ens quedarem de braços plegats i a casa. Això és allò que pretenen des del govern central de l’estat espanyol que dicta lleis i resolucions judicials com en els millors temps de la dictadura franquista que tant enyoren. Davant l’evidència d’un poble que ja té decidit el seu futur en llibertat només els queda l’estratègia de l’amenaça i de la por. Precisament enfront d’això tots els catalans i catalanes hem de sortir al carrer el proper diumenge acostar-nos al nostres punt de votació, guardar les cues necessàries i dipositar la nostra papereta dins l’urna. La participació serà clau. Un cop més se’ns demana de moure’ns per Catalunya. Hom hem fet dues vegades a Barcelona i una altra tot al llarg del nostre país coincidint amb les tres darreres edicions de la Diada Nacional. No pot faltar ningú d’aquells que ja hem participat a les manifestacions i, a més, hi hem de sumar a aquelles persones que per diferents motius: personals, de salut, laborals, mobilitat, etc,… no ho pogueren fer els altres cops.
Catalunya es juga molt el diumenge 9N. La credibilitat d’un procés capitanejat per una societat civil motivada i unida com mai ho havia estat al nostre país. Estem vivint una revolució política pacífica que trenca els esquemes socials del segle XX. La nostra revolució que és tranversal i interclassista, busca un país amb una millor qualitat de vida, més just, més social i més equitatiu. Tenim clar que malauradament pels nostre veïns de l’estat espanyol això no és possible amb un model lliberal, extractiu, corrupte i central com el seu. Els ciutadans d’Espanya estan cegats per un govern que fa anys els manté desinformats i desconeixen que el seu futur va de dret cap a un pou negre i fons del qual els costarà molt de sortir. Tant de bo que la nova República de Catalunya pugui dins l’interval més curt possible ser solidària amb els nostres veïns del sud, amb tots. Això significarà que Catalunya se’n ha sortit econòmicament un cop vençut el virus amb la única ajuda d’un medicament: la Independència.
S’apropen hores dures. Hores d’informacions i contrainformacions. D’amenaces i de pors atàviques sobretot dels nostres progenitors que varen viure un dels moments més durs del nostre país i les seves conseqüències en forma de guerra civil i de repressió. Tranquil·litzem-los. Ara per ara som ciutadans europeus i la vella Europa no es pot permetre segons quina mena de saraus dins les seves fronteres. No esperem altra ajuda de la comunitat internacional fins que siguem realment un nou país. Cal retornar el somriure i el pensament positiu a tothom, fins i tot a aquell que no pensi com nosaltres. Animeu-lo a anar diumenge a votar que No si així ho pensa. Repteu-lo. Malauradament no hem pogut fer un Referèndum amb tot allò que comporta i desprès de dubtes i decisions vacil·lants hem acabat amb aquest “procés participatiu”. Preneu-vos-ho com una nova manifestació. No penseu en Espanya, penseu en el Món que a través de centenars de corresponsals periodístics seran diumenge per informar globalment d’un país que un cop més en menys de tres anys torna a manifestar pacífica i cívicament la seva voluntat d’exercir el dret d’autodeterminació.
Diumenge 9 de novembre davant la INTOLERÀNCIA del govern central espanyol RESISTÈNCIA com la que mantingueren els nostres avantpassats, DESEBEDIÈNCIA per exercir el dret fonamental d’expressió de la humanitat , RESILIÈNCIA que ens fa capaços d’aixecar-nos un cop i un altre el cap davant les amenaces i sobretot INDEPENDENCIA per poder viure en una CATALUNYA més lliure, més justa, més social i més equitativa
Diumenge#9N2014 a les 9 h totom al punt de votació.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!