La globalització ha estat un dels termes més utilitzats en el debat polític, econòmic i social en les darreres dècades, i també un dels més controvertits. Un dels problemes principals que ha tingut és el de definició. Sovint s’ha utilitzat només com a sinònim de la internacionalització de les activitats econòmiques. De fet, és un
Aquest diumenge, 80 municipis de 25 comarques viuran una nova jornada electoral de la consulta sobre la independència. Gairebé 300.000 persones hi tindran dret a vot, i ja seran un milió els ciutadans que hauran estat cridats a les urnes des que s’inicià el moviment a Arenys de Munt. Com una taca d’oli, el moviment
El passat 10 de febrer el Parlament de Catalunya va donar llum verda al projecte de llei del cinema rebutjant amb els vots del tripartit i de CiU les esmenes a la totalitat del PP i de Ciutadans. La llei té diversos objectius, des del foment de la producció audiovisual fins al foment de les
Reportatge sobre el català al cinema. http://telechargement.rfi.fr.edgesuite.net/rfi/francais/audio/magazines/r121/accents_d_europe_20100204_1137.mp3
Des de la incorporació de l’Estat espanyol al mercat comú europeu el 1986, l’economia catalana ha experimentat un procés d’internacionalització destacable. L’augment de les exportacions i les importacions ha convertit Catalunya en una economia molt oberta. De fet, les exportacions de Catalunya van representar el 26,7% de les exportacions totals de l’Estat el 2008, mentre
http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=681185&idseccio_PK=1008
El diumenge de les consultes sobre la independència a Sant Cugat em van entrevistar per algunes ràdios que emeten en francès (Europe 1 a França, Radio Canada, i Radio Friburg a Suïssa). Aqui teniu el tall que van fer a Europe 1:http://www.goear.com/listen/b06c488/Reportatge-sobre-el-13-D-a-Europe-1-sobirania-i-progr%C3%A9s L’endemà m’entrevistaven de RNE-Radio 5 en castellà per fer una valoració de les
Aquest diumenge més de 700.000 ciutadans de Catalunya estan convocats a votar en una consulta sobre la independència de la nació catalana. En aquesta campanya s’han fet molts actes on un dels arguments recurrents a favor del si ha estat l’econòmic. Tot i que la raó bàsica perquè un poble tingui dret a la independència
Aques dijous es va aprovar la llei orgànica de finançament autonòmic (Lofca) i la llei que l’acompanya que concreta el sistema de finançament. El debat a les Corts espanyoles es va transformar de nou, com ja succeí amb l’Estatut, en una batalla catalana, però en aquest cas amb els rols invertits. Els qui aleshores votaren
La consulta per la independència d’Arenys de Munt és el fet que en els darrers anys ha donat més projecció internacional a la causa de la llibertat de Catalunya. Agències de premsa com Reuters, Bloomberg i France Press, diaris com el New York Times, el Financial Times o le Monde s’han fet ressò de la
La UB és l’única universitat catalana (i també de l’Estat espanyol) entre les 200 millors del món en el rànquing que elabora la revista britànica The Times Higher Education Supplement. La UB ocupa el lloc 171è, millorant els resultats del 2008 (186è). La primera universitat del món és Harvard, la segona Cambridge i la tercera
La llarga i tortuosa negociació del finançament i el seu resultat final han permès visualitzar que els arguments dels qui defensaren el NO a l’Estatut eren correctes. Així, el nou Estatut no incorporava cap clàusula de bilateralitat efectiva i mantenia Catalunya en el sistema de règim comú, multilateral, on totes les comunitats autònomes acaben acordant
L’Onze de Setembre de 2009 el poble català commemora, un any més, la pèrdua de les seves llibertats nacionals com a conseqüència de la caiguda de Barcelona en mans de les tropes borbòniques. Un fet tràgic, esdevingut ja fa quasi tres-cents anys, que ha marcat i que continua marcant els destins d’un poble com el
En relació a la resposta a la futura sentència del Tribunal Constitucional espanyol sobre l’Estatut, les entitats sotasignants manifestem, 1. D’acord amb la legalitat espanyola, el TC té la funció d’emetre sentències de constitucionalitat sobre lleis espanyoles. L’Estatut és una llei espanyola i des d’un inici tot el procés de la seva reforma s’ha fet
Creus que els partits polítics catalans han adoptat una posició estratègica de partit més que no pas han fet una una aposta clara i conjunta d’exigir un acord bo per al país? Sí, però això no és cap novetat, ja va passar el mateix amb l’Estatut. En aquell cas va passar amb el PSC, que