El bloc de l'Elisenda Paluzie

La consulta per la
independència d’Arenys de Munt és el fet que en els darrers anys ha donat més
projecció internacional a la causa de la llibertat de Catalunya. Agències de
premsa com Reuters, Bloomberg i France Press, diaris com el New York Times, el
Financial Times o le Monde s’han fet ressò de la consulta. Això no hauria
d’estranyar perquè la consulta del 13 de setembre a Arenys de Munt té la força
del símbol. No hi ha un gest de força més potent que el de milers de persones
introduint una papereta a l’urna, una papereta que els permetia decidir
lliurement si volien que el seu país fos independent.

La consulta
d’Arenys neix arran d’una moció presentada al ple de l’Ajuntament el 4 de juny per
un regidor de la CUP,
Josep Manel Ximenis, de suport a la
ILP per convocar un referèndum d’autodeterminació que dues
entitats (Deumil.cat i Catalunya Estat Lliure) presentaren al
Parlament de Catalunya el mes de maig. L’Ajuntament d’Arenys de Munt acordà
donar suport a aquesta iniciativa, i cedir una sala municipal al Moviment Arenyenc per l’Autodeterminació
per organitzar una recollida de signatures a favor d’aquesta ILP alhora que una
consulta local el 13 de setembre per copsar l’opinió de la població en els mateixos
termes proposats a la ILP:
“Està vostè d’acord que Catalunya esdevingui un Estat de Dret, independent,
democràtic i social, integrat en la Unió Europea?. El 16 de juny la mesa del
Parlament rebutjava l’admissió a tràmit de la ILP però la consulta d’Arenys de Munt va
continuar endavant.

Aquests en són els
precedents, però l’èxit de la consulta d’Arenys rau en la feina a nivell local
d’una comissió organitzadora, integrada a títol personal per membres de partits
polítics, d’entitats locals i vilatans sense cap militància, que treballaren
durant tres mesos per fer-la possible. Partits polítics, plataformes
sobiranistes, cares conegudes hi donaren suport en actes públics. La reacció
desmesurada de l’Estat espanyol, anul·lant l’acord de l’Ajuntament, va donar
una publicitat addicional a una consulta que en altres circumstàncies hagués
quedat circumscrita als ambients més independentistes.

Arenys de Munt va
mostrar al món també la cara més fosca de l’Estat espanyol i de la seva
transició a la democràcia. Una democràcia que permet a ciutadans manifestar-se
amb símbols feixistes i on són legals partits polítics amb aquesta ideologia,
però on el dret d’autodeterminació dels pobles, reconegut per Nacions Unides,
no hi cap i on és perfectament admissible que l’advocat de l’Estat que porta
als tribunals l’Ajuntament d’Arenys sigui candidat l’any 1995 del partit del
dictador Francisco Franco.

L’endemà d’Arenys,
centenars de municipis a tot el país iniciaven el camí per organitzar consultes
similars. Plataformes d’electes locals, plataformes sobiranistes, membres de la Comissió Organitzadora
i Junta Avaladora d’Arenys de Munt començaven a trobar-se per coordinar
aquestes consultes a nivell nacional. El Vicent Partal, en un article molt
lúcid, el 22 de setembre advertia de la dificultat de la unitat i demanava
generositat, perquè la ratlla cal traçar-la entre qui vol votar, i qui no vol
que es voti.  

En unes poques
setmanes no s’han pogut consolidar els acords per constituir una coordinadora
nacional de les consultes on hi hagués la presència conjunta de partits
polítics i d’entitats. L’objectiu era massa ambiciós: els partits polítics
havien de limitar les seves naturals ànsies de control, les entitats la seva
tendència a la disgregació i a la presa de decisions no estructurada. Això, a
més, en un moment on entre una gran part de la base i de les entitats
sobiranistes s’ha instaurat un antipartidisme ferotge, on qualsevol persona pel
fet de militar en un partit polític és suspecte d’interessos ocults. A més, la
irrupció d’una nova força política augmenta el temor dels partits a que tot
aquest sentiment sigui recollit per aquesta candidatura que s’ha anunciat, i els
fa accentuar la seva tendència al control.

Però no cal perdre
el món de vista, desenes de plataformes locals s’han constituït i estan
treballant intensament per celebrar consultes el proper 13 de desembre o en la
següent onada a la primavera. El 24 d’octubre a Arenys de Munt, l’alcalde i la
resta de membres de la comissió organitzadora de la consulta d’Arenys, seran els
hostes de totes les plataformes locals organitzadores de consultes. Les plataformes
sobiranistes (www.referendumindependencia.cat)
prestaran suport logístic, faran difusió de les consultes, ajudaran a
aconseguir voluntaris  i participaran en
actes de promoció de les consultes que organitzin les entitats locals. Decidim.cat
s’ha compromès a donar suport tècnic i legal als alcaldes i regidors que
participin en aquests processos. Osona
decideix, Cardedeu decideix, Garrotxa decideix, Vilamajor decideix, Balaguer
decideix, Vilafranca decideix… i
desenes de plataformes locals, mereixen el suport de tothom per damunt de
malentesos perquè la taca d’oli d’Arenys s’estengui i projecti al món la voluntat
d’exercir l’autodeterminació del poble de Catalunya.

Article publicat al diari Avui, el diumenge 18 d’octubre de 2009.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!