Un milió de consultats (Article de l’Avui, febrer 2010)
Aquest diumenge, 80 municipis de 25 comarques viuran una nova
jornada electoral de la consulta sobre la independència. Gairebé
300.000 persones hi tindran dret a vot, i ja seran un milió els
ciutadans que hauran estat cridats a les urnes des que s’inicià el
moviment a Arenys de Munt. Com una taca d’oli, el moviment s’ha estès
per tot el país, i continuarà el 25 d’abril i el 20 de juny, amb la
possible jornada final a Barcelona.
Un moviment social d’aquesta magnitud no s’havia viscut a Catalunya
des del final de la dictadura. De fet, als més grans els recorda
l’Assemblea de Catalunya. El context és molt diferent, però no deixa de
ser extraordinari que en un moment en què el desinterès per la cosa
pública semblava dominant, i al bell mig de la crisi, desenes de milers
de ciutadans d’aquest país estiguin participant activament com a
voluntaris en tasques fetes des de la gratuïtat i el compromís cívic i
polític.
La consulta, però, no arriba a tothom, i el fet que molts mitjans la
menystinguin tampoc facilita la tasca d’extensió a les comissions
locals i a la coordinadora nacional. Però, a poc a poc, acompleix els
seus objectius: la visualització del dret d’autodeterminació com a dret
democràtic, i la discussió oberta dels costos i avantatges de la
independència. En aquesta segona onada, s’han organitzat molts debats
pel sí i el no. Malauradament, el gran debat electoral sobre la
independència, amb favorables i contraris, no haurà tingut lloc a la
nostra televisió, que sí que debatrà la consulta, l’endemà,
especialment si la participació es considera baixa, obviant la
diferència de mitjans materials entre unes conteses electorals i altres.
La realitat social és que a centenars de municipis d’arreu del país
s’hi fan actes per incentivar la participació en la consulta i s’està
teixint una xarxa social activa i conscienciada. Entre les persones
contràries, el procés es viu amb normalitat. Sovint amb indiferència,
però sense agressivitat, trencant el tabú de la ruptura de la cohesió
social, utilitzat sovint com a argument contra l’exercici del dret
d’autodeterminació. El 28 de febrer, urnes i vots seran el millor
antídot.
Article publicat al diari Avui, el 26 de febrer de 2010.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Sobre un milió de consultats tenim que més de 200.000 han votat afirmativament. Això vol dir que a mesura que la consulta s’extengui és previsible que s’arribi a superar fàcilment el milió de vots a favor de la independència. Algú podria dir que no són suficients, el que passa és que són molts vots i sospito que són vots d’un alt valor qualitatiu. Podem pressuposar que són vots molt actius i amb ganes de participar de la democràcia. Podem pensar que, a més, són vots convençuts, fins i tot crec que d’una manera o altra són el nervi que mou el país. Quan dic nervi, vull dir que és capaç no només d’anar a votar, sinó de conformar un sistema de voluntaris prou nombrós i competent com per fer possible que aquesta estratègia democràtica (única al planeta) es dugui a terme, com a mínim, amb la mateixa professionalitat que quan ho fa l’Administració, i amb molts menys recursos. Finalment cal dir que hi ha una cosa que encara no s’ha materialitzat però que acabarà emergint, l’enllaç emocional de tots els que han votat afirmativament en cada consulta. Aquest enllaç emocional gira al voltant d’un objectiu (la independència). Primer es demanaran explicacions als actuals polítics, i en cas que no siguin suficients, podria aglutinar-se sota una mateixa proposta electoral capaç de trencar l’actual mapa electoral i conduir el país cap a la llibertat, per quantitat i per qualitat del vot. Dic qualitat perquè em sembla que darrera dels que voten sí hi ha molts professors, professionals, empresaris, comerciants…
Mike (també economista)
Bon dia:
Albert Otero
-Personalitats-
650266166