EL LLAMP

L’espiga
entre raïms a la llum del Sol covant-se

El
pensament comença als ulls

Ahir
vaig gaudir del privilegi ?de la mà d’en Francesc Vicens?
d’accedir a un plus de coneixement de les interioritats del
Temple i a trepitjar-ne les obres actuals per sobre ?a 65 metres
d’alçada? de sala al damunt de la nau principal i els
transseptes. La inacabada obra de n’Antoni Gaudí, ara en greu
perill per l’escomesa irracional dels malignes enemics, podria
finir-se a l’any 2029, justament i en perfecta coincidència
amb la data que dóna n’Alexandre Deulofeu per a la
Independència de Catalunya.

En
Carles Buxadé Ribot, arquitecte i autoritat en càlcul
d’estructures, ens rebé i ens introduí a la geometria
gaudiniana. Se’m fa difícil de resumir en aquest espai allò
que ja fou un brevíssim repàs de la síntesi
proposada per Gaudí entre mètode constructiu ?basat
en l’observació i posterior estudi de les figures naturals i
reglades? i materials d’obra assequibles. Intersecció de
paraboloides, voltes convexes o hiperbòliques, pilars de
doble gir, conoides, arcs de catenària, macles geomètriques,
en fi, tastí una primera besllum de com estructurava l’espai
el genial arquitecte.

Gaudí era
convençut que l’home no podia pas superar l’obra del creador
?déu, també dit realitat científica per en
Francesc Pujols? i és així que establí que la
creu lluminosa que al seu dia coronarà el cimbori de la
Sagrada Família serà a 170 metres d’alçada, poc
menys que la de Montjuïc. Aquesta cerca de l’ordre natural és
una constant de l’obra gaudiniana que culmina esplendorosament en el
Temple, la façana principal del qual, la de la Glòria,
és encarada a Migjorn, el punt de màxima culminació
del Sol.

Al damunt del Temple
estant hom copsa millor l’espiritualitat de’n Gaudí i de com
la fonamenta en la cultura mediterrània que als seus ulls
convergeix en catalana, de la qual en resulta aquesta Catalunya que
és, segons Deulofeu, la mare de la cultura europea. L’antic
símbol de la fertilitat ?adoptat per l’eucaristia
dels cristians? representat per la vinya i el blat, allà
dalt són l’espiga flanquejada pel raïm (el blanc i el
negre), monumentals figures que cavalquen damunt la gran sala que hi
ha sobre la coberta de la nau principal.

Més que mai,
ahir em vaig adonar per què els enemics de Catalunya i de la
Llibertat volen soscavar els fonaments d’aquesta magna obra, única
en la història de la Humanitat: acabat de construir el Temple,
que és l’expressió ideal del pensament català,
el sant Graal o l’Ull de déu, és a dir el Coneixement,
serà escampat arreu pels catalans en benefici del món
sencer. Les retrògrades forces de l’obscuritat malden per
impedir-nos-ho, i és per això que hi som nosaltres: per
a afirmar-nos tot i fent-les fracassar!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!