EL LLAMP

Hi
ha també estafadors més modestos, que no s’escuden ni en sigles de
partit ni d’ong’s, que són d’anar per casa –i hi van!– com si
diguéssim, però estafadors.

Així que, esperonat per la necessitat d’aclarir si també m’haig de
comprar descalcificador i separador de sediments i metalls pesants, he
cercat ajut força qualificat per a conèixer sobre el tema.
El resultat de la recerca m’ha tret un pes del damunt, ginsberg.
De
primer t’has de agençar amb el text del "Reial Decret 140/2003, de 7 de
febrer, pel qual s’estableixen els criteris sanitaris de la qualitat de
l’aigua de consum humà" (BOE 45,
21 febrer 2003). Disset pàgines que et proveeixen de la normativa
oficial i on es fixen els valors amb els quals comparar i precisar si
una aigua és apta per a beure-la o cuinar-hi.
Llavors agafes un pot
d’aquests "del pípí" que et donen a l’ambulatori, l’omples de l’aigua
que surt per l’aixeta de casa teva, el tapes i el dus a la farmàcia que
més goig et faci. Allà disposen dels mètodes analítics degudament
estandaritzats d’acord a la normativa.
Amb el full de la farmàcia on
consta allò que t’hi han trobat a l’aigua, i el decret abans esmentat,
podràs veure si els valors són correctes i t’adonaràs, oh! que el
venedor que graciosament se t’ha presentat a resoldre’t la vida és un
estafador.
La calç que conté l’aigua no és dolenta per al consum; el
límit de calç (allò que es coneix com a "duresa de l’aigua") no es posa
pels efectes sobre la salut humana (al contrari, són beneficiosos) sinó
per la incidència d’avaries en les instal·lacions (canonades) i en els
electrodomèstics –aparells que, quan com en un calentador o
rentadora tenen un circuit elèctric que escalfa l’aigua, encara
provoquen una més gran precipitació i adherència de la calç allà per on
circula l’aigua, que els malmet (solució que n’allarga la vida pel que
fa a la rentadora és rentar sempre amb aigua freda). Així que el
descalcificador no beneficia a la persona, ans a la màquina.
Que
l’aigua contingui més o menys clor és també una qüestió relativa. Pot
tenir més clor per assegurar la qualitat microbiològica de l’aigua
(absència de paràsits); perquè prové d’una font natural salada (conca
potàssica del Bages); o simplement perquè és aigua minero-medicinal
(com la del "Vichy Catalan").
On el teu "altruïsta" venedor
es passa un colló i esdevé així més gran estafador encara, és amb
l’assumpte dels metalls pesants, perquè no quantificar-los i no
identificar-los és com no dir res (pitjor). Les boletes negres no
identifiquen de quin o quins metalls es tracta. Hi ha aigües
ferruginoses, manganatoses, etc. que són saludables; el que sí que ens
hauria d’alertar, i molt, és que els metalls pesants fossin no els
citats sinó el mercuri, o el crom hexavalent. Però aquest detall no
te’l dóna l’aparell "osmòtic", oi?
En fi, m’he quedat més tranquil,
i perdona’m per si m’he allargat, però espero que la teva hipocondria
es restableixi en els seus valors habituals, després de l’ensurt que
has –que hem– patit.
Apa, salut i fins a l’altra