EL LLAMP
al servei de la nació catalana
ESTAFADORS – 1
Visca
el socialisme i visca la lleialtat!
Pasqual
Maragall més valdria que es callés, que es cosís
la boca, abans de fer afirmacions en nom de Catalunya com les que
avui es publiquen a la premsa.
Qui
és pensa que és el representant ordinari de l’estat espanyol al Principat
(esquifit) de Catalunya i quina legitimitat s’atorga per parlar en nom de tota la nació i
dir «que Catalunya serà lleial a Espanya»?
A
quin espanyol es pensa que pot enganyar, Maragall? El pitjor és
que sí que pretén estafar als catalans perquè,
quin sentit té que ens faci, si vols i si no vols també,
lleials a Espanya? Quina lleialtat recíproca ens mostra
Espanya? La lleialtat d’Espanya envers Catalunya consisteix en, per
exemple, quan Borrell es féu ministre espanyol d’Hisenda,
perseguir amb urc qualsevol català que tingués compte a
la Caixa? Aquesta és la lleialtat pasquiana, vull dir, aquest
és el socialisme catalanista d’esquerres i solidari que
preconitzen els fervents partidaris de la lleialtat unidireccional?
Que
no n’heu tingut prou, tripartits, amb la resposta popular d’avui
sobre l’encert dels tinellencs en el segon aniversari de llur mandat?
De cinc catalans, quatre mostren el seu rebuig a la vostra gestió:
suspesos per 4 a 1, és a dir, de poder traure una nota de 10,
n’heu obtingut un 2. I al damunt voleu repetir curs, preteneu manar
una altra legislatura?
L’única
lleialtat que ha de mantenir Catalunya és amb els catalans, i
la nostra obligació de catalans és la de ser lleials
amb Catalunya.
Exemples
força recents de «lleialtat» de manaires socialistes (o
d’adlàters republicans aborbonats o d’exs comunistes)
-
Subvencionar la
reconstrucció d’un temple d’un estat misogin i fer uns dies
de turisme a Grècia per anar a la inauguració -
Pagar 41 bitllets
d’avió i altres tantes dietes per dur 147 llibres a Egipte («mans netes» sí, per això us endueu els
dotze camàlics) -
Enviar, amb sou inconfessable, a un demostrat
inútil a Indonèsia, país de primordial interès
atesa la profitosa balança comercial indo-catalana, per a que
ens «representi» [sic] -
Fer venir d’Andalusia
una parenta –entrada d’anys però no vella– de la Manuela. La iaiona arriba abans d’ahir, ahir esdevé
gràcies al padró «ciutadana» de Catalunya
i avui és servida, ja de per vida a càrrec nostre, a cos de reina en una residència —de tanta estrella que sembla un univers— de la Diputació de Barcelona («okupant»,
molt solidàriament això sí, la plaça
pertanyent a qualsevol avi català que haurà de
continuar malvivint d’una miserable pensió i mancat
d’assistència) -
Assimilar-nos a
l’Argentina en allò realment positiu, començant per multiplicar per deu el nombre de
manaires que cobraran sous vitalicis (i així ens trobarem,
per exemple, amb algú de quaranta anys que cobrarà una
moma de per vida sense moure un sol dit)
Visca
el socialisme i visca la lleialtat!
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Si un no és lleial a si mateix, no pot ésser lleial amb els altres.
És la deslleialtat deslleialtada, elevada a la potència. Per això molts diuen ésser lleial a l’Estat Espanyol, per justificar la seva delleialtat al seu poble.
Sols sent lleial al teu poble, pots ésser-ho als altres.